Clica per veure els resultats de les eleccions municipals (2007-2015) als municipis de l'Àrea Metropolitana / A. A.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona és, en termes generals, el feu de l'esquerra a Catalunya pel que fa a la política catalana i espanyola però sobretot en el poder municipal. Des del restabliment de la democràcia, el PSC va portar el control amb majories absolutes als pobles i ciutats metropolitans, però el declivi gradual de la formació en els darrers anys ha permès l'aparició d'un pluralisme polític que es va fer palès després de les eleccions municipals del 2015. Donant un cop d'ull al mapa de partits guanyadors en la darrera convocatòria electoral, sorgeixen diverses preguntes: hi ha municipis aliens a aquest canvi de mans? Existeixen grans diferències entre els resultats a les eleccions al Parlament i a les municipals? En quins casos incideixen els partits i en quins les persones? Com cada poble és un món, convé analitzar els casos més curiosos i paradigmàtics.
L'Hospitalet: sempre PSC
Ni més ni menys que 37 anys de governs socialistes. L'Hospitalet de Llobregat ha tingut només quatre alcaldes, tots ells del PSC. El més conegut, sens dubte, és el també exministre i exdiputat del Parlament de Catalunya, Celestino Corbacho. En la majoria de legislatures, el PSC ha ostentat la majoria absoluta pel que han governat sense haver d'arribar a cap acord amb l'oposició. No obstant això, a la legislatura 2011-2015, l'actual alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, va perdre la majoria i va haver de pactar amb ICV-EUiA. A les darreres eleccions, van obtenir 11 de 27 regidors, el que va fer que socialistes haguessin d'incorporar els dos regidors no adscrits que es van presentar Guanyem L'Hospitalet per aconseguir l'estabilitat necessària. Un dels trets més ressenyables és que ERC i CiU han tingut molt poca presència, nul·la durant moltes legislatures, en el consistori. De fet, Ciutadans és ara la segona força de l'Ajuntament.
El Prat, només amb Tejedor
Amb només 31 anys, l'any 1982 Lluís Tejedor va començar la seva trajectòria com a alcalde del Prat de Llobregat. Des d'aleshores, ha guanyat totes les eleccions municipals, fos amb el PSUC o amb ICV-EUiA. Actualment, governa amb els regidors del PSC, que formen part de l'executiu municipal. El partit ecosocialista, d'arrels comunistes, ha mantingut l'èxit que va perdre en altres municipis de fora de l'Àrea Metropolitana com Sabadell o Rubí, i també ha sobreviscut a l'aparició de Podem, que es va presentar al poble sota la marca Se Puede El Prat. Santa Coloma de Cervelló i La Palma de Cervelló són els altres feus metropolitans d'ICV-EUiA.
Sant Cugat es manté convergent
Actualment, és de les ciutats més grans amb un govern de CiU. Sant Cugat és territori convergent des de 1987. Lluís Recoder va ser l'alcalde de la ciutat entre 1999 i 2010, quan va passar a ser conseller de Territori i Sostenibilitat del primer executiu d'Artur Mas. A les eleccions del 2015, la candidata de CiU i alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va perdre l'àmplia majoria absoluta però va mantenir uns bons resultats (37%), que li han permès governar en solitari. La ciutat ha mostrat el seu suport a la federació també en les eleccions al Parlament i a les Generals. De fet, als comicis del 20D, Sant Cugat va ser l'única població on va guanyar Democràcia i Llibertat, la candidatura de Convergència al Congrés dels Diputats.
Pactes anti-PP a Badalona i Castelldefels
Entre 2011 i 2015, dues poblacions de l'Àrea Metropolitana de Barcelona van tenir per primer cop un govern municipal liderat pel Partit Popular. Aquesta situació inèdita va tenir lloc a Badalona i Castelldefels, on Xavier García Albiol i Manuel Reyes, respectivament, van conquerir l'alcaldia gràcies a un pacte amb CiU, aleshores disposada a fer alcalde a un popular. A les darreres eleccions, ambdós alcaldes van revalidar la confiança guanyant les eleccions però els pactes d'esquerra els van apartar del poder. En el cas de Castelldefels, un pacte quadripartit –PSC, Movem, ERC i Castelldefels Sí que Pot– i en el de Badalona, també –Badalona en Comú, PSC, ERC i ICV–. Ambdós casos amb el suport extern de CiU, després d'haver donat suport i fins i tot haver format part d'un executiu liderat pels populars.
La CUP despunta a Ripollet
És el poble on va guanyar Ciutadans el 27S i En Comú Podem el 20D. Ripollet demostra que les dinàmiques i el sentit del vot a les diferents eleccions poden ser molt diferents, perquè a les eleccions municipals va guanyar la coalició Decidim Ripollet, una candidatura encapçalada per la CUP, que va permetre la creació d'un govern alternatiu després de 30 anys de governs del PSC i ICV. És paradoxal que una de les ciutats menys independentistes de Catalunya, només amb un 25,6% dels suports el 27S, sigui ara mateix la ciutat més gran governada per la CUP.
Colau relleva a Trias
Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu van ser els alcaldes socialistes de Barcelona i representants de l'hegemonia del PSC a la ciutat. Van governar gràcies a obtenir diverses majories absolutes o assolir pactes de govern amb ERC i ICV. El 2011, la seva superioritat es va malmetre amb la victòria de Xavier Trias (CiU) i avui, sota el lideratge de Jaume Collboni, els socialistes només tenen 4 dels 41 regidors que conformen el ple municipal, per sota de Ciutadans i ERC. El vot d'esquerra se l'ha endut Ada Colau amb la candidatura de confluència Barcelona en comú, al mateix temps que els republicans han repetit els seus millors resultats, els de 2003 amb Jordi Portabella. Mentrestant, CiU ha perdut vots sobretot pel seu descens als barris més benestants de la ciutat en favor de Ciutadans que va irrompre com a tercera força a la capital catalana.