Al més pur estil de les tragèdies romanes i gregues, la política espanyola va ser rescatada del caos de la ingovernabilitat fa més de set mesos per l'aparició del deus ex machina –'déu des de la màquina', en llatí. La caiguda de l'ex secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, a mans dels crítics va ser l'inesperat gir dramàtic de la trama, que va salvar Mariano Rajoy de perdre el tron de la Moncloa i va evitar les terceres eleccions. Però a diferència d'aleshores, Rajoy no les té totes aquest cop que el déus l'acompanyin, amb les aigües del mar Roig de Ferraz reobertes per acollir una ajustada batalla entre Sánchez i la presidenta andalusa, Susana Díaz, que Podemos sublima amb el seus intents d'assaltar els cels de l'Olimp.

Les alarmes van saltar a Ferraz després de constatar que només 6.273 avals separaven la candidatura sanchista de la susanista. L'esperança de la vella guàrdia era que la candidata dels expresidents Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i l'exdirigent Alfredo Pérez Rubalcaba guanyés aquest primer assalt amb una exhibició de força. Primer, perquè els avals se signen amb noms i cognoms –cosa que permet la delació–; i segon, perquè qui té el control orgànic té més capacitat de fer-se una idea dels suports que pot obtenir, a través de la interlocució amb les federacions.

El fet que Sánchez trepitgi els talons a la seva antagonista encén la torxa perquè el vot ocult il·lumini el camí al primer el dia de les primàries, 21 de maig. Els resultats estan polaritzats: Díaz té molt de suport a Andalusia –la federació més gran–, Múrcia, Castella la-Manxa i Aragó, amb resultats d'entre el 40-50%, alhora que té un baix percentatge d'avals a Navarra, Cantàbria, Catalunya, País Basc –entre el 2 i el 10%–. En canvi, l'èxit de Sánchez és més repartit entre territoris, entre ells, País Valencià i Catalunya.

L'únic do de Sánchez per creuar el Rubicó hagués estat que l'exlehendakari Patxi López s'apartés de la cursa. El perfil de López pot restar-li suport, i per això Sánchez va empassar-se vells rancors, que fonts del seu equip encara recorden com una traïció. S'especula que López hauria estat una de les persones que hauria aconsellat l'exdirigent d'abandonar la visibilitat de l'escó per no abstenir-se davant Rajoy. Però el tercer en discòrdia ja ha dit que no plegarà, i ha rebutjat la petició del "número dos" -nom amb què Díaz es burla del seu rival- d'integrar candidatures.

Tanmateix, cap element sembla a hores d'ara que pugui servir per calmar les aigües al mar socialista, amb independència de qui guanyi. Aquesta fractura ha sublimat amb l'estratègia de Podemos sobre la moció de censura a Rajoy. "El PSOE de l'abstenció", com Sánchez l'anomena, va fer mans i mànigues per justificar que no donarien suport a Iglesias, alhora que l'exdirigent va exigir que el gallec marxés, pels escàndols de corrupció al PP. 

Precisament, com en tota tragicomèdia, hi ha moments per a l'amor fatal. Sánchez va dir que havia estat "enganyat" per "Pablo Manuel Iglesias", després d'intercanviar-se llibres en les negociacions d'investidura l'any passat. Ara l'exdirigent socialista creu que es va "equivocar" quan va subestimar una formació que té sols 300.000 vots menys que la seva. La qüestió és que el podemista vol dur la moció de censura fins al final, i diu que esperarà que passin les primàries socialistes. Això alimenta l'esperança que els militants votin pensant en una entesa entre l'esquerra espanyola, però debilita la imatge del PSOE.

I a Gènova no volen cremar les naus encara, sinó que el PP i la Moncloa s'han posat en guàrdia, subtilment. El diputat Javier Maroto va sortir dient que Susana era la candidata "que parlava més clar", amb què confirmva el que els sondejos il·lustren: que Díaz és la preferida dels votants populars. No és la de Rajoy, però aquest preferiria que el Sánchez que li va dir "indecent" i "no és no" no tornés a complicar els pactes que va subscrivint amb la gestora. El fet és que fa mesos un ministre va dir que Sánchez era "tòxic", perquè dificultava la investidura del seu cap.

Però la trama no fa més que complicar-se per a Rajoy, a l'espera que arribi un nou deus ex machina i li salvi la situació. L'aprovació dels pressupostos de l'Estat depèn del diputat Pedro Quevedo, de Nueva Canarias, que no és del PSOE però es va presentar a les eleccions en coalició amb ell. I tant si guanya Sánchez, com si ho fa Díaz, el president espanyol té una citació per declarar arran la Gürtel com a testimoni, que podria revelar fets que el posin contra les cordes. Ho deia Aquil·les a la pel·lícula Troia: "Els déus ens envegen. Ens envegen perquè som mortals, perquè cada instant nostre podria ser l'últim". Sicut dixit.