Els últims informes de la Guàrdia Civil remesos al Suprem afirmen que la portaveu de Junts per Catalunya (JxCat), Elsa Artadi, va participar en els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre, una convocatòria que aquest cos policial assegura que va ser ideada amb "tàctiques pròpies de la delinqüència organitzada".
La participació d'Artadi —llavors directora general de Coordinació Interdepartamental del Departament de Presidència— en el referèndum s'extreu de les trucades intervingudes a Josep Maria Jové, home de confiança d'Oriol Junqueras, peça clau del procés sobiranista considerat el "cervell" de la logística de l'1-O.
En una d'aquestes punxades, Artadi va trucar a Jové a dos quarts de dotze de la nit del 6 de setembre del 2017, mentre es votaven els decrets de les lleis de desconnexió al Parlament, segons indica un dels informes als quals ha tingut accés Efe.
El motiu va ser conèixer amb quina data publicaven el decret de convocatòria del referèndum i Jové li va dir que estaven preparats per enviar les cartes als ajuntaments, amb data del dia 6, per la qual cosa havia de publicar-se aquell mateix dia. Tres minuts després, en una altra trucada Artadi va comunicar a Jové que el decret es publicaria al voltant d'una hora després, però amb data del dia 6.
La Guàrdia Civil també ha trobat rastre de la participació d'Artadi en el procés en una trucada seva a qui va ser secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, en la qual parlen de la creació de la Hisenda catalana.
Puigdemont, Junqueras, Romeva i Rovira
Els informes conclouen que els tres principals responsables de l'organització del referèndum van ser Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva, però "el cervell de la logística" va ser Jové. Ell rebia ordres i despatxava assumptes directament amb Oriol Junqueras i també amb Marta Rovira, qui ha de declarar la setmana que ve davant Llarena i qui, segons el parer de la Guàrdia Civil, va tenir un paper fonamental en el procés.
D'una altra banda, acusa els líders i principals responsables independentistes de Catalunya d'actuar amb "tàctiques pròpies de la delinqüència organitzada" emparades en el "secretisme" i en un "llenguatge convingut propi", que demostra "cert coneixement de les tècniques policials d'investigació". A més, esmenta que el full de ruta que manejava la cúpula independentista "no va ser fruit de l'atzar" sinó que estava "prou planificat" amb passos, etapes i objectius.
Tot això sota una estratègia marcada per "unes precaucions en les seves comunicacions pròpies del comportament de la delinqüència organitzada" amb "missatges de Telegram amb autodestrucció en qüestió de segons", "correus electrònics amb esborrat gairebé immediat" i "diàlegs pràcticament surrealistes on parlen d'això, allò o aquell".
L'informe dedica un apartat als Mossos d'Esquadra i acusa els dirigents polítics i policials del cos, entre ells l'exdirector Pere Soler i l'exmajor Josep Lluís Trapero, de protegir responsables i líders sobiranistes que estaven sent investigats amb tasques de "contravigilància". "Sembla meridià que la Generalitat utilitza la seva pròpia policia autonòmica més per a funcions de seguretat i protecció dels seus membres, encara que aquests realitzen accions que poden infringir la llei, que per fer complir els mandats judicials o les investigacions policials", afirma el document.
La Guàrdia Civil acusa els Mossos de "brindar els membres del Govern" i de desenvolupar una estratègia amb "una clara orientació cap als fins que persegueix el procés secessionista". En un dels informes, reflecteix una sèrie de notícies de premsa sobre el viatge de Puigdemont a Bèlgica i conclou que revelen la protecció que li van donar fins al punt de sospitar que és com a mínim "dubtós" que aquests policies actuessin a títol personal sense el suport de la Conselleria d'Interior. Puigdemont, però, va marxar a Bèlgica quan el govern espanyol ja havia suspès l'autonomia a través de l'article 155.
L'informe també analitza els diners gastats en el procés sobiranista i conclou que la Generalitat catalana hauria pagat al voltant d'1 milió d'euros a l'empresa de transports Unipost per enviar cartes als membres de les meses electorals i per a targetes censals del referèndum il·legal de l'1-O.