El Govern ha recorregut al Tribunal Suprem la sentència que anul·la de bona part del decret de règim lingüístic educatiu que blinda el català com a llengua vehicular a les escoles, segons ha publicat l'ARA i han confirmat a l'ACN fonts del Departament d'Educació. El recurs de cassació va ser presentat per l'Executiu català aquest divendres, després que el TSJC anul·lés bona part del decret arran d'un recurs contenciós administratiu impulsat per l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). De fet, quan al setembre va transcendir la decisió del TSJC, el Govern de Salvador Illa ja va anunciar que la recorreria, ja que, segons argumenta el Govern, fixar el català com a llengua vehicular no implica excloure el castellà.
L'anul·lació de diversos articles clau del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024 donava parcialment la raó a l'AEB i elimina les parts del decret que establien el català com a llengua prioritària per ensenyar idiomes estrangers o com a única llengua d’acollida per a alumnes nouvinguts. Entre els articles eliminats també hi havia els que garantien una presència mínima del castellà per assegurar la competència lingüística de l’alumnat i els que equiparaven la llengua de signes catalana amb el català i l’aranès per als alumnes sords. Aquesta mesura afectarà les escoles que actualment apliquen models amb un 25% de castellà. En canvi, el tribunal desestimava la impugnació d’articles relacionats amb l’organització interna dels centres, com l’ús del català en retolació o processos administratius, en considerar que no afecten directament el dret fonamental a l’educació. Així, la decisió se centrava a assegurar un ensenyament "equilibrat i efectiu entre les dues llengües oficials".
El Govern ja va assegurar que recorreria contra la sentència
En aquell moment, el Govern ja va dir que recorreria contra la sentència i va assegurar que l'executiu defensaria el model lingüístic de l'escola catalana "amb tota la contundència". Així ho va dir Illa, que ja va apuntar que emprendrien totes les mesures que considerin oportunes. També ho va apuntar la consellera d'Educació, Esther Niubó, que igualment va precisar en aquell moment que la sentència no tenia cap impacte a les aules perquè el decret no havia arribat a entrar en vigor perquè ja estava cautelarment suspès i que el que sí que hi ha vigent és la llei del 2022, aprovada durant el mandat de Pere Aragonès, per intentar blindar el català com a llengua vehicular.
Al novembre, però, el TSJC va decidir aixecar la suspensió cautelar del decret de règim lingüístic i Plataforma per la Llengua va demanar al Departament d’Educació que apliqués la part de la normativa que segueix en vigor, posant d’exemple la possibilitat de sancionar docents que no compleixen els projectes lingüístics de centre, així com el requisit de C2 de català per als nous professionals.