Els escàndols que persegueixen el lletrat de les Corts Enrique Arnaldo eren gairebé diaris. I continuen sent-ho, ara ja com a nou magistrat del Tribunal Constitucional. Són els seus centenars d’articles a la premsa, les seves col·laboracions amb la FAES, els seus treballs per a administracions del PP, la seva imputació en els casos Palma Arena o Lezo… Tals han estat els escàndols que ha passat desapercebuda l’altra proposta del PP, la magistrada de l'Audiència Nacional Concepción Espejel, coneguda amb sorna com a Cospejel. És l’amiga de María Dolores de Cospedal que va haver de ser apartada del judici de la Gürtel per aquesta afinitat, i que també redacta vots particulars per a condemnar Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos. El pasteleo de sempre, aquest cop acompanyat de polèmica i una desena de diputats díscols. Però cap obstacle insalvable: el Congrés ha validat les designacions per una majoria folgadíssima.

Uns perfils molt diferents als proposats per PSOE i Podemos al Tribunal Constitucional, de reconegut prestigi. Inmaculada Montalbán destaca per la seva feina en matèria de gènere, mentre Juan Ramón Sáez Valcárcel en l’àmbit dels drets civils i polítics. Paradoxalment, qui n’ha sortit esquitxat de tot aquest espectacle no ha estat el PP, sinó el govern progressista de coalició, que s’ha empassat dos gripaus i ha hagut de fer equilibris per a justificar-ho. I la dreta no només ha passat desapercebuda, sinó que també ha aconseguit el seu objectiu inicial: que res no canviï. Atrinxerar-se a la judicatura, des d’on exerceixen el seu contrapoder contra l’esquerra espanyola i els independentistes.

Els conservadors mantenen les posicions i l’acció de Vox radicalitza les togues

Lluny de representar la pluralitat de la societat espanyola, l’alt tribunal mantindrà l’actual majoria conservadora, de set contra cinc. Amb un nou element d’influència, l’extrema dreta de Vox, que ha decantat els magistrats cap a posicions més extremes. La formació ultra s’ha convertit en una màquina de presentar recursos que després són estimats, com han demostrat els estats d’alarma. El TC continuarà examinant totes les causes del procés que li continuïn arribant, però també qüestions com la llei d’eutanàsia o la llei Rhodes, que ha recorregut la formació d’Abascal. El nou paradigma: són nomenats pel PP i compren les tesis de Vox.

El mateix procés d’atrinxerament que ja ha passat a altres altes institucions judicials de l’Estat, començant pel Tribunal Suprem. Amb el mandat caducat, el CGPJ ha renovat les cinc presidències de sala del Tribunal Suprem, amb mandat de cinc anys, entre elles la reelecció de Manuel Marchena al capdavant de la sala penal. Més simptomàtica és la composició de la pròpia sala penal, per posar un exemple d’òrgan rellevant i completament colonitzat per la dreta. Els magistrats tenen plaça vitalícia, i s’han cobert diverses vacants per jubilació. En aquests moments la correlació és de 13 conservadors per 3 progressistes. Amb una mitjana d’edat de 62 anys, només un dels seus integrants té a prop l’horitzó de la jubilació. Per aquesta sala continuaran passant les principals causes polítiques. L’últim exemple, la inhabilitació de l’exdiputat de Podemos Alberto Rodríguez per agressió a un policia, amb la declaració de l'agent com a única prova.

Tot i que tècnicament no forma part del poder judicial, el govern espanyol sí que ha aconseguit una majoria més favorable al Tribunal de Comptes, que s’ha renovat per complet (només repeteixen dues conselleres progressistes). Han aconseguit cessar la polèmica Margarita Mariscal de Gante, exministra de Justícia amb el PP, encarregada de jutjar la causa de la trentena d’exdirigents independentistes. Tot i així, ja hi ha hagut moviments per a influir en la poderosa sala d’enjudiciament. El control l’havia de tenir l’advocat Luis Antonio Ortiz de Mendivil, proper a Unidas Podemos, però finalment recaurà en la jutgessa María del Rosario García Álvarez per una maniobra del PSOE. La causa catalana queda en l’aire. S’haurà de formar un nou tribunal que la “jutgi”.

La batalla de juny

Hi ha diverses teories al voltant del que ha passat amb els nomenaments del PP d’aquesta setmana. Hi ha qui sosté, dins del món judicial, que ha estat una estratègia deliberada dels populars per a rebentar-ho tot. Sigui com sigui, l’espectacle d’aquesta setmana complicarà encara més les futures renovacions, entre elles la del mateix Consell General del Poder Judicial, a punt de de complir tres anys amb el mandat caducat i que continua bloquejat per Pablo Casado. Cada dia amb una excusa diferent, des de la participació d'Unidas Podemos fins a la "despolitització" del sistema d'elecció. La renovació del CGPJ és la mare dels ous. I ara un possible desbloqueig costarà més, si el govern espanyol no vol empassar-se més gripaus com Arnaldo i Espejel.

No és l’única renovació a l’horitzó. De fet, al juny finalitzarà el mandat de quatre magistrats més del Tribunal Constitucional. Dos hauran de ser escollits pel mateix govern espanyol i dos més a proposta del Consell General del Poder Judicial, tal com estableix la llei. Però, tenint el mandat caducat, l’òrgan de govern dels jutges no podrà designar els seus dos magistrats sense aquesta renovació. Aquests dos magistrats que escull el CGPJ seran claus per a fer justament decantar la majoria de l’alt tribunal perquè passi de conservadora a progressista. Encara queda molta batalla per davant. El final, a hores d'ara, és incert.

Advertències des de dins

Des dins la mateixa alta magistratura hi ha avisos a navegants, com els que ha fet de forma reiterada el magistrat català del TC Juan Antonio Xiol. La setmana passada, en un vot particular a la sentència del segon estat d’alarma, advertia del “caràcter excessivament autorreferencial” de les argumentacions del tribunal, que comporta el “risc de la creació d’un llenguatge propi i d’un aïllament respecte de la comunitat jurídica”. Sobre la sentència del primer estat d’alarma advertia d’una “deriva” del Constitucional que s’acaba pagant fora, al Tribunal Europeu de Drets Humans. Xiol, que admet "certa fatiga intel·lectual" davant d'aquesta deriva, també ha presentat vot particular a totes les sentències contra els condemnats per l’1-O, en termes molt semblants. Podria ser ell també el magistrat que va votar contra els nomenaments d'aquesta setmana. Però el vot va ser secret i potser no se sabrà mai.