La Generalitat negocia amb el govern espanyol i els grups parlamentaris a Madrid la introducció d'una disposició addicional a la futura llei d'eficiència organitzativa del sistema judicial per evitar que desapareguin les funcions del jutjat de pau a Catalunya. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ho ha traslladat a la Conferència sectorial de l'administració de justícia, que s'ha celebrat aquest divendres a Pamplona, on també estaven presents la resta d'autonomies que tenen competències judicials, així com la ministra de Justícia, Pilar Llop. Usabart ha assegurat que les negociacions van per bon camí i que la futura llei podria preveure una excepció per mantenir el paper dels jutges de pau catalans.

Per part del Ministeri de Justícia s'està treballant en una triple reforma de la Llei orgànica del poder judicial per introduir-hi millores a nivell organitzatiu, processal i tecnològic. Es tracta de tres projectes de llei que estan actualment en tràmit al Congrés i que replantegen l'actual sistema de justícia. Les tres normes s'emmarquen dins del Pla Justícia 2030, que té com a objectiu apropar el servei públic de justícia als ciutadans. Una de les mesures que preveu el projecte d'eficiència organitzativa és la supressió dels jutges de pau, que serien substituïts per les anomenades oficines de justícia municipals. En el tràmit d'esmenes d'aquesta norma, la majoria de grups catalans s'ha posicionat en contra de la desaparició d'aquesta figura per raons d'arrelament al territori.

Preocupació per la derogació dels jutjats de pau

Usabart ha reconegut que la nova llei modernitza el sistema judicial i la veu amb bons ulls, però els "preocupa la derogació de facto' dels jutjats de pau". La consellera en declaracions a l'ACN ha indicat que a molts municipis de la resta de l'estat no tenen gaire importància, però els 898 que hi ha a Catalunya "fan una feina important i estan arrelats al territori". La consellera ha recordat que aquests jutges són elegits per majoria absoluta en els plens dels municipis i tenen una "legitimitat ciutadana que li dona molta força", amb funcions importants com un cert "lideratge natural" a la comunitat, fan tasques de mediació, suposen una primera entrada al sistema judicial ordinari, que ajuden a descongestionar, i aporten "valor afegit com una mirada més de justícia restaurativa i no tan punitiva en la resolució de conflictes", ha relatat. 

L'arrelament d'aquests jutjats Catalunya que ha explicat la consellera és que el motiu pel qual les converses amb el ministeri i els grups parlamentaris van en la línia de "blindar" aquestes funcions, s'ha vist "bona voluntat" i el govern espanyol "entén que a Catalunya aquesta figura és important". Ubasart ha recordat que la figura dels jutjats de pau està recollida a l'Estatut, i considera que instaurar les nomenades oficines de justícia municipals és compatible amb garantir les funcions dels jutjats de pau a Catalunya.

Alliberament de càrrega de treball 

Els jutjats de pau també tenen un paper molt rellevant quant a l'alleugeriment de la feina dels jutjats i és que segons el Departament de Justícia, els jutges de pau estalvien entre un 15% i un 18% de feina als jutjats. La seva supressió es podria traduir en un augment del total d'expedients que entren als jutjats. Entre les seves tasques principals estan la de resoldre petits conflictes a través de la medicació i evitar així judicialitzar temes del dia a dia entre veïns, per exemple. Justícia ha destacat també que acostumen a ser la primera porta d'entrada al sistema de justícia especialment en municipis petits o allunyats de nuclis de població amb òrgans judicials de primera instància i instrucció. 

A Catalunya tots els municipis en els quals no hi ha jutjat de primera instància i instrucció, si hi ha un jutjat de pau. En total, estan presents en 898 municipis dels 947 que hi ha a tota Catalunya. Actualment, tenen competències en els àmbits civil, penal i de Registre Civil. Tracten, en l’àmbit civil, els assumptes de quantia inferior a 90 euros. En el penal, des del juliol de 2015 gestionen bàsicament actuacions d’auxili judicial (exhorts), ja que les faltes que s'atenien fins a aquella data s'han transformat en delictes respecte dels quals ja no tenen competències.