El Govern de Salvador Illa vol aprofitar la commemoració dels cinquanta anys de la Diada de Sant Boi de Llobregat de 1976, la primera gran mobilització de l'11 de Setembre després del franquisme, per recuperar l'esperit d'unitat de la societat catalana que va impulsar aquell acte. La convocatòria de Sant Boi servirà de base de l'acte institucional que l'executiu ha organitzat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en una Diada en què el Govern situa com a missatge central que "la identitat del país és un projecte compartit, on la diversitat es transforma en convivència i la pluralitat en una força que suma". "El punt de partida i el significat profund d'aquesta Diada volem que vingui marcat per idea d'unitat d'acció de la societat catalana com a força fonamental per fer avançar el país", ha argumentat la consellera Sílvia Paneque en la roda de premsa del Govern on s'han presentat els actes de la celebració institucional de la Diada.
La invocació de la unitat del país és un dels mantres amb què Salvador Illa va aterrar fa dos anys al Palau de la Generalitat, abanderant l'apel·lació a la "normalització política" com un dels objectius clau del seu Govern. En aquest context, Paneque ha reiterat que Catalunya ha mostrat el seu millor rostre "en moments unitat, objectius compartits i suma"; ha insistit que aquesta unitat no s'ha de confondre amb uniformitat, però el Govern vol "reivindicar aquesta convivència, basada en el diàleg i el respecte".
Autodeterminació
La portaveu del Govern ha descrit aquella primera Diada de 1976 a Sant Boi Llobregat com "una mobilització que va ser possible gràcies a la confluència política, però sobretot per una societat civil que, a través d'aquella manifestació va voler expressar la voluntat d'una societat unida". "Aquell esperit d'unitat dins de la diversitat, d'opcions polítiques i moviments polítics molt diferents en unitat i amb la societat civil és una qüestió que ha de ressonar i valorar aquesta Diada", ha argumentat Paneque.
La consellera ha esquivat les reivindicacions polítiques, com el dret a l'autodeterminació, que es van defensar en aquella mobilització auspiciada per l'Assemblea de Catalunya. En ser preguntada al respecte, ha assegurat que el PSC "durant anys ha estat pràcticament l'única formació que reivindicava la unitat del catalanisme". Per tot plegat, ha insistit que aquell esperit de Sant Boi expressava la "voluntat integradora, amb criteris de solidaritat i amb la dignitat els donava haver viscut els anys foscos de la dictadura" i que el Govern el vol recuperar, no amb nostàlgia sinó per establir un diàleg amb aquell moment i projectar-lo cap al futur. "Per tant, una idea de Catalunya com a país plural, amb diferències i sensibilitats diferents, però que sempre de manera tossuda ha volgut trobar aquests camins avançar", ha conclòs.
Per il·lustrar la idea d'una Catalunya que "avança gràcies a la complicitat, la cohesió i el compromís democràtic", el cartell oficial de la Diada, dissenyat per l'artista Javier Jaén, dibuixa una societat catalana representada per empremtes que pretén evocar "una ciutadania diversa que, unint esforços, construeix progrés". "Així la Diada es presenta com una gran mobilització cívica i com l'expressió d'una idea senzilla i potent: que la principal força de Catalunya és la seva capacitat d'avançar unida, des de la pluralitat".
L'acte del TNC comptarà amb actuacions de Joan Dausà, Sopa de Cabra, Alosa, Andrea Motis, Naïm Smaili, Monique Xarim Aresté, Maria Callis, Pepa Plana, Guillem Roma, Rauxa Cia, Jordi Corominas, Encantades, Colla Sardanista Mare Nostrum de Barcelona, Cobla Lluïsos de Taradell, Cor de Teatre i la Coral Renaixença.
Com ja va avançar ahir el mateix Illa, aquest any la Diada se celebrarà també, per primer cop, a Extremadura, "una terra unida a Catalunya per llaços familiars, culturals i de memòria històrica", els 16 i 17 de setembre.