El govern espanyol ha decidit posposar 15 dies més la reobertura de les fronteres terrestres de Ceuta i Melilla, tancades fa més de dos anys per la pandèmia de covid-19. L'executiu de Sánchez afirma que la pròrroga, dictada pel Ministeri de l'Interior i recollida aquest dissabte al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), permetrà "ultimar els detalls" de la reobertura de forma bilateral amb el govern marroquí. "S'acabaran de definir els mecanismes exactes que regiran el trànsit de persones i mercaderies en els punts terrestres habilitats per a l'entrada i sortida d'Espanya a través de Ceuta i Melilla, sense perjudici de la possibilitat de modificar qualsevol dels articles abans d'aquest termini de 15 dies", ha apuntat el govern espanyol.

L'actual ordre de tancament de fronteres amb el Marroc, que inclou totes les restriccions que s'apliquen en l'actualitat a les fronteres exteriors terrestres, marítimes i aèries espanyoles en virtut de les recomanacions de la UE amb motiu de la crisi sanitària per la covid-19, caducava a les 24.00 hores d'aquest dissabte 30 d'abril a diumenge 1 de maig. Amb l'ordre del Ministeri de l'Interior, aquest tancament de fronteres s'allarga 15 dies més fins al 15 de maig del 2022. Durant aquesta pròrroga, els grups de treball hispano-marroquins continuaran amb les seves reunions per acabar de concretar els detalls i els mecanismes que regiran la reobertura de les fronteres. Segons l'executiu de Sánchez, aquests treballs bilaterals "es troben molt avançats" i estan dissenyant una reobertura que serà "gradual i que comptarà amb totes les garanties, tant sanitàries com des del punt de vista de la seguretat".

Sánchez cedeix a les pressions marroquines

Després que el govern espanyol de Pedro Sánchez anunciés el mes passat que cedia a les pressions del Marroc i reconeixia l'autoritat de la monarquia sobre el poble sahrauí, el Parlament ha fet tot el contrari. I és que la setmana passada la Junta de Portaveus ja va acordar una declaració en defensa del Sàhara Occidental, amb el suport d'Esquerra Republicana, Junts, la CUP i els Comuns. Aquest dijous passat, aquest text va ser llegit per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a l'inici de la sessió plenària, cosa que va anar acompanyada d'un aplaudiment de diversos diputats. La decisió va contrastar amb el camí que ha pres l'executiu espanyol: mentre que aquest ha apostat per reconèixer l'ocupació marroquina, la cambra catalana s'ha posicionat clarament en la defensa de l'autodeterminació.

La declaració va ser clara. "El Parlament de Catalunya considera que la decisió del president del Govern espanyol de donar suport al pla autonomista del Marroc sobre el Sàhara Occidental suposa un gir diplomàtic i un trencament unilateral amb el consens de les resolucions de les Nacions Unides", va llegir Borràs, en el que és un clar avís a les intencions espanyoles. A més, va advertir que aquesta decisió pot comportar una escalada en el conflicte armat entre les dues parts enfrontades. En aquesta línia, també va considerar que "resulta imprescindible una solució política justa, duradora i mútuament acceptable, de conformitat amb les resolucions de les Nacions Unides, en el marc dels principis i propòsits de la Carta de les Nacions Unides". I és que aquest organisme internacional defensa la llibertat del poble sahrauí per decidir el seu futur, com va fer també dijous la cambra catalana.

És per això que el Parlament de Catalunya va reiterar la defensa de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació del poble sahrauí, com demanen les Nacions Unides en diverses resolucions, "com a millor via democràtica per a la resolució pacífica del conflicte sobre l’estatus del Sàhara Occidental". En aquest sentit, es va reclamar que la solució a l'enfrontament, herència de la colonització espanyola a l'Àfrica, passar per "un enfocament multilateral i constructiu que respecti un principi bàsic com és el dret a la lliure autodeterminació del poble sahrauí".