Una cosa és l’acord de pressupostos de l’Estat entre el govern espanyol i ERC: quotes per a llengües cooficials com el català, l'euskera o el gallec. Altra cosa és el que ha arribat quan, una setmana després, el Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei audiovisual estatal: un nou gerro d'aigua freda de La Moncloa. Un projecte legislatiu que ja neix aigualit. Per començar, perquè aquesta imposició de plurilingüisme ni tan sols afectarà tothom. Encara menys les plataformes més importants. Ara els republicans avisen que simplement era un "acord de mínims" i que caldrà "millorar" la norma en la tramitació parlamentària. Cal recordar que, sense els seus vots, no serà aprovada a les Corts.

ERC i La Moncloa havien pactat “l’obligatorietat d'incloure una quota per a llengües cooficials del 6% del contingut ofert en les plataformes audiovisuals". Concretament, el 30% del catàleg ha de ser obra europea. D’aquest 30%, la meitat haurà de ser en llengües de l'Estat, i d'aquestes el 40% en català, euskera o gallec. I així apareix en el projecte de llei. Però la norma ha acabat tenint lletra petita: aquestes quotes només vinculen les plataformes "amb seu a Espanya", segons fonts del govern espanyol. En canvi, no es podrà obligar empreses que no tenen la residència a l'Estat espanyol. Per posar un exemple, Movistar, Atresmedia o Filmin hi estarien obligades. De fet, aquesta última ja compleix la ràtio. En canvi no afectaria Netflix, Amazon Prime Video o HBO. Regeix la norma europea del "país d'origen", segons aquestes mateixes fonts, que consideren que el projecte de llei aprovat és respectuós amb l'acord amb ERC.

En roda de premsa després del Consell de Ministres, la vicepresidenta primera Nadia Calviño, responsable del projecte, ha evitat els detalls. Malgrat tot, en termes generals, ha subratllat que amb aquesta iniciativa han aconseguit “un bon equilibri entre l’impuls d’Espanya com a hub audiovisual, l’emissió en llengües cooficials i l’atracció d’inversions econòmiques”. No ha tancat la porta del tot a possibles “millores i ajustaments” durant la seva tramitació parlamentària, però ha defensat que el text és “molt sòlid” i que ja promociona el “pluralisme lingüístic” de l’Estat espanyol.

Què diu ERC?

En el seu moment, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ja va advertir que malgrat tot era un “acord de mínims”, i avui ha insistit després de conèixer els detalls del projecte de llei que aprova La Moncloa. La principal preocupació és que les quotes podrien afectar només aquelles plataformes que tenen seu a l’Estat espanyol, que és el cas de ben poques, mentre que les que la tenen fora podrien esquivar aquestes condicions. També hi troben a faltar el que té a veure amb el doblatge. “És un acord de mínims, amb coses que evidentment cal millorar”, ha reiterat aquest dimarts en roda de premsa al Congrés dels Diputats.

 

En aquest context, el dirigent republicà ha recordat que ara, en la tramitació parlamentària, s’obrirà un període d’esmenes “per a millorar la llei”, i que estan en això. “Crec que tenim palanques i eines per millorar la llei, i intentarem fer-ho”, ha defensat. No ha volgut entrar en casos concrets, sinó en termes generals: "Nosaltres simplement hem dit que ens sembla que Netflix no ha de legislar, sinó que ho ha de fer el govern, però mai ens hem referit a una multinacional en concret”.

La CUP reclama “mà dura”

També s’ha referit a la qüestió la diputada de la CUP, Mireia Vehí, que ha reclamat “mà dura” al govern espanyol perquè les grans plataformes internacionals acabin complint les quotes de català, euskera i gallec. “Com pot ser que un Estat no serveixi perquè les grans corporacions compleixin les lleis o paguin els impostos?”, s’ha preguntat la portaveu anticapitalista, que ha advertit que les multinacionals “no són ningú per decidir la política que es fa en un territori concret”.