El govern de Mariano Rajoy estudia la possibilitat d’activar l’estat d’excepció per frenar el procés independentista, a partir de l’aplicació de l’article 116 de la Constitució, que es refereix als “estats d’alarma, excepció i setge”.

En acabar la roda de premsa d’aquest divendres a La Moncloa, fonts de l’executiu preguntades al respecte no han negat aquesta possibilitat després que una informació avançada per El Periódico assenyalés que és una de les opcions que hi ha damunt la taula del gabinet Rajoy.

Segons aquesta informació, el govern espanyol ha fet arribar a la Comissió de Venècia del Consell Europeu un document en què defensa la darrera reforma de la llei del Tribunal Constitucional i on s'hi inclou aquest supòsit. Aquella reforma va prosperar gràcies a la majoria absoluta del PP i contempla mesures coercitives en cas que es desobeeixin les sentències de l'alt tribunal.

En el document enviat a la Comissió de Venècia es deixa clar que el govern espanyol té les mesures necessàries per impedir el referèndum independentista i s'hi cita tant l’article 155 de la Constitució, sobre la suspensió de l’autonomia, com el 116, sobre estats d’excepció.

“En el cas que hi hagués una forta reticència d’un o diversos governs regionals o locals per complir amb les sentències i les decisions del Tribunal Constitucional, desafiant obertament els poders d’execució del tribunal, posant en risc el sistema constitucional en el seu conjunt, podria aplicar-se l’article 155. Si la situació fos més greu, aleshores l’article 116 podria ser també aplicable”, s’assenyala en el document.

La Comissió de Venècia és un òrgan consultiu del Consell d'Europa, format per experts independents en el camp del dret constitucional. Va ser creat el 1990 després de la caiguda del mur de Berlín, per ajudar amb assessorament constitucional als pïsos d'Europa central i oriental. El seu nom oficial és Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret i es reuneix quatre cops l'any a Venècia.

Els motius

La llei 4/1981 (pdf) regula els estats d'alarma, excepció i setge. El motiu pel qual poden aplicar-se és aquest: "quan el lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans, el normal funcionament de les institucions democràtiques, el dels serveis públics essencials, o qualsevol altre aspecte de l'ordre públic, resultin tan greument alterats que l'exercici de les potestats ordinàries sigui insuficient per restablir i mantenir-lo".

En aquest cas, el Govern pot sol·licitar al Congrés autorització per declarar l'estat d'excepció. La sol·licitud ha d'especificar els drets la suspensió sol·licita, les mesures que adoptarà, la quantia màxima de les multes i l'àmbit territorial de la mesura i la seva durada, que no podrà superar els trenta dies. El Congrés pot modificar la proposta.

Suspensió de drets

L'estat d'excepció amplia notablement els poders de policia de les autoritats. També els subjecta a certes garanties. Per exemple, indica reiteradament que la suspensió de drets o les detencions són temporals i han de basar-se en "fundades sospites".

Podran detenir qualsevol persona fins a deu dies si ho consideren necessari, registrar domicilis, intervenir i controlar tota classe de comunicacions i transports, prohibir la circulació de persones i vehicles en les hores i llocs determinats, i exigir als que es desplacin d'un lloc a un altre que acreditin la seva identitat i assenyalar-los l'itinerari, intervenir indústries o comerços i tancar-los.

També "delimitar zones de protecció o seguretat" i dictar les condicions per a romandre-hi i prohibir en llocs determinats la presència de persones. Així mateix, exigir persones determinades que comuniquin, amb 48 hores d'antelació, tot desplaçament fora de la localitat en què tinguen la residència habitual o obligar-los a canviar la seva residència.

L'autoritat pot suspendre o segrestar tota mena de publicacions, emissions de ràdio i televisió, cinema i teatre; tancar sales d'espectacles, bars, restaurants, etc. A més, podrà demanar autorització prèvia o prohibir la celebració de reunions i manifestacions, incloses vagues.

També pot ordenar mesures necessàries de vigilància i protecció d'edificis, instal·lacions, obres, serveis públics i indústries de qualsevol tipus. Entre aquestes mesures "pot emplaçar llocs armats".

La llei adverteix que si algun funcionari o personal al servei de l'administració pública "afavoreix amb la seva conducta l'actuació dels elements pertorbadors de l'ordre", podrà ser suspès en l'exercici del seu càrrec.