Han hagut de passar 42 anys, però finalment, el govern espanyol ha demanat perdó a les famílies de Juan Mañas, Luis Cobo i Luis Montero, els tres joves que el maig de 1981, quan feien un viatge en cotxe de Cantàbria a Almeria, van ser arrestats i assassinats per agents de la Guàrdia Civil, que suposadament els van confondre amb tres terroristes d'ETA que havien comès un atemptat a Madrid. El secretari d'Estat i Memòria Democràtica, Fernando Martínez, ha demanat perdó "des del cor de l'Estat" als familiars de les víctimes en un acte celebrat a la subdelegació del govern espanyol a Almeria al qual també ha assistit la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez, que ha assenyalat que "aquells terribles fets a Almeria no s'haurien d'haver produït mai" i que "no hi ha justificació". Les famílies, tot i que han lamentat que ha passat massa temps i que "el dolor no prescriu" han agraït l'acte de reparació, que suposa un "alleujament". 

Martínez ha condemnat l'assassinat dels tres joves, que ha definit com "una de les pàgines més negres de la jove democràcia", no només per les morts, sinó també per les "fosques operacions d'encobriments, judicis insuficients i manca de suport institucional". Per tot això, ha demanat perdó a les famílies pels crims i per "l'injustificat abandonament de dècades" per part de les institucions. "Som conscients de l'extraordinari patiment que heu passat i sabem que aquest acte arriba tard", ha afirmat el secretari d'Estat, que alhora ha promès a les famílies que no tornaran a estar "soles". En aquest sentit, Martínez ha destacat la llei de memòria democràtica com l'eina que ha possibilitat fer aquest acte de reconeixement i reparació, i que inclourà el cas Almeria en la comissió tècnica per a un estudi sobre la vulneració dels drets humans en la Transició, entre 1978 i 1983.

Les famílies agraeixen l'acte, però recorden que "el dolor no prescriu"

El germà petit de Juan Mañas, Francisco Javier Mañas, ha afirmat durant la seva intervenció que "malgrat que s'ha fet massa tard" era molt esperat. "Representa un alleujament al nostre patiment prolongat i injustament silenciat", ha asseverat. Amb tot, ha recordat que el dolor "no prescriu" després de 42 anys, i que "tres famílies han sobreviscut en aquest dolor, amb aquesta llosa insuportable, aquesta incomprensió, aquesta pèrdua irreparable i tots aquests anys de patiment sense que mai ningú des de les administracions els hagi donat una explicació, un 'ho sento' o un 'no havia d'haver succeït el que és injustificable'". 

En especial, Mañas ha volgut destacar el patiment que ha viscut la seva mare, María Morales, que amb 86 anys és l'única de les tres que encara viu i a qui l'auditori ha fet una llarga ovació. "Són més de quatre dècades les que ha estat esperant, encara que només siguin unes paraules de disculpa, i avui és aquest dia", ha dit en relació amb la seva progenitora, que s'ha mostrat visiblement emocionada durant tot l'acte. 

Mañas també ha assenyalat com una "gran paradoxa i tremenda injustícia" que els crims es produïssin "en mans dels que tenen com a obligació la nostra custòdia i garantir els nostres drets". En aquest sentit, ha lamentat que els assassinats fossin tractats com un "tràgic accident" i ha negat que la Guàrdia Civil confongués les víctimes amb membres d'ETA, perquè els havien identificat prèviament i "sabien el que feien". Així, ha demanat que no s'oblidin ni els fets ni els llocs on es van produir, com l'antic castell de Casasfuertes, on tenia la seu la Guàrdia Civil i es van dur a terme els interrogatoris, o la carretera de Gérgal, lloc on els cossos van aparèixer totalment calcinats l'endemà.

Tot i haver-hi més implicats, només hi va haver tres condemnats, el tinent coronel Castillo Quero, cap de la comandància d'Almeria, el tinent Gómez Torres i el guàrdia Fernández Llamas, amb penes de 24 anys de presó per al primer, 15 per al segon i 12 per al tercer.

En relació amb aquesta qüestió, també ha dedicat unes paraules a l'advocat Darío Fernández, que va morir l'agost del 2021, per la seva tasca en la defensa de les víctimes en el cas Almeria. Mañas ha recordat que "gairebé li costa la vida" fer aquesta defensa, però que gràcies a ell va ser possible la celebració d'un judici, que, això sí, "no va ser just". Amb tot, ha assegurat que amb aquest "nou impuls del govern d'Espanya", no s'aturaran i continuaran treballant per "buscar la veritat del cas Almeria". 

En la imatge principal, María Morales, de 86 anys, mare de Juan Mañas, una de les víctimes del cas Almeria, emocionada durant l'acte de reparació.