El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha advertit aquest dimecres a les autonomies governades pel PP que si n’hi ha alguna que s’oposa a acollir menors migrants repartits des de Canàries “hauran d’intervenir els cossos i forces de seguretat de l'Estat”. Malgrat tot, el socialista s’ha mostrat convençut que la picabaralla política entre socialistes i populars no es traduirà en un govern autonòmic que es declari en rebel·lia. “Estem parlant d’una llei i ningú s’oposarà a acollir i acceptar la tutela”, ha assenyalat en declaracions a TVE. També ha emmarcat en la normalitat i en la legitimitat que el PP hagi presentat recursos contra el repartiment de menors davant del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, però ha reivindicat la necessitat de donar una sortida digna a aquests menors. També el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha assenyalat aquest dimecres en una atenció a la premsa que no imagina, malgrat l'oposició, que "una autonomia vulgui incomplir la llei obertament". "Tindria conseqüències legals", ha advertit.
Aquest dimarts, el govern espanyol va aprovar un decret que fixa la capacitat màxima d’acollida de menors migrants de les comunitats autònomes. L’aprovació d’aquest decret és indispensable per iniciar el repartiment de menors que es troben ara mateix a les Illes Canàries. Catalunya se situa en segona posició (2.650), només superada per Andalusia (2.827). El decret fixa la capacitat ordinària de cada territori en 32 menors per cada 100.000 habitants. Ara bé, a conseqüència d’un pacte entre l’executiu de Pedro Sánchez i Junts, Catalunya rebrà igualment només 31 menors en el pròxim repartiment; per a tenir en compte l’esforç previ d’aquesta autonomia, que ha estat sempre la més generosa.
En aquesta llista, després d’Andalusia i Catalunya se situen Madrid (2.325), País Valencià (1.767), Galícia (886), Castella i Lleó (783), Canàries (737), País Basc (731), Castella-la Manxa (692), Múrcia (517), l’Aragó (441), Illes Balears (406), Extremadura (344), Astúries (331), Navarra (223), Cantàbria (194), La Rioja (107), Melilla (28) i Ceuta (27). La majoria d’autonomies —fonamentalment governades pel PP— s’oposen a aquest repartiment, malgrat que tenen l’obligació legal d’acollir-los. En la roda de premsa d’aquest dimarts posterior a la reunió del Consell de Ministres, la portaveu Pilar Alegría ho va defensar com “un pas importantíssim per garantir els drets de la infància migrant”. “Arriben sols al nostre país i tenim l’obligació de donar-los una acollida digna, solidària i humanitària”, va afegir.
Tal com va aprovar el govern espanyol, les comunitats autònomes que tinguin una ocupació de menors que tripliqui la capacitat ordinària establerta aquest dimarts podran demanar la situació de contingència. I això provocarà que aquests menors de més siguin repartits a altres comunitats. En aquest mecanisme es basa el repartiment de menors a la resta d’autonomies que s'efectuarà ara des de les Illes Canàries.
Ayuso presenta un nou recurs al Suprem
Aquest mateix dimecres, la Comunitat de Madrid ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Suprem el decret de capacitat aprovat aquest dimarts pel govern espanyol. Segons l'executiu d'Isabel Díaz Ayuso, la norma vulnera les competències autonòmiques. Es tracta del tercer recurs d'aquesta comunitat autònoma contra decrets de repartiment de menors aprovats per l'executiu de Pedro Sánchez. A més, el PP d'Ayuso reclama al govern espanyol que li remeti de forma urgent la informació que ha utilitzat per elaborar el repartiment forçós de menors perquè el considera “arbitrari, opac i discriminatori”.