El “sí és sí” continua avançant, malgrat els entrebancs. Aquest dimarts, el Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei de garantia de la llibertat sexual, en el qual ha treballat la ministra Irene Montero des de l’inici de la legislatura de la mà d'altres ministeris. El nou text arriba després dels informes del Consell General del Poder Judicial i del Consell d’Estat, el primer especialment crític amb la norma. De fet, ja fa més d’un any que l’executiu central va aprovar l’avantprojecte. Ara inclourà una nova definició del consentiment, “en positiu”. Ara haurà de seguir el seu tràmit al Congrés dels Diputats i el Senat.

Segons el projecte de llei aprovat, “només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona”. Es tracta d’una fórmula en la línia del conveni d’Istanbul i que ja han adoptat altres països de l’entorn, com el Regne Unit o Suècia.

Més enllà del nou redactat del consentiment sexual, la norma manté un altre element central: la fi de la distinció entre l’abús i l’agressió sexuals. Segons el Ministeri d’Igualtat, “tot acte sexual sense consentiment serà agressió”, i, per tant, “s’eliminaran” els abusos sexuals del Codi Penal. Tot serà violació i hi haurà agreujants, per exemple quan es produeixi en grup.

Després del Consell de Ministres, Irene Montero ha defensat que el "mandat" de la llei és "complir amb les demandes del moviment feminista" i que "cap dona se senti sola". En aquest sentit, la ministra d'Igualtat s'ha felicitat que "avui avancem cap a un país més feminista, cap a una societat que de la mà de les institucions protegeix els drets de les dones, de les nenes i els nens, i compleix el ferm compromís d'eradicar totes i cadascuna de les formes de la violència masclista". La setmana passada va aconseguir portar al Consell de Ministres la Llei Trans i LGBTI.

Informe crític del CGPJ

L’informe del Consell General del Poder Judicial, que es va aprovar el passat febrer, va ser molt crític. Pel que fa al consentiment sexual, l’òrgan de govern dels jutges desmuntava el concepte, assegurant que la definició que se’n fa “determina un aparent desplaçament de la càrrega de prova”. D’aquesta manera, segons l’informe, és la defensa la que ha de provar la voluntat expressa de participar en l’acte. "D'aquesta manera, s'estarien alterant de forma substancial les normes sobre la càrrega de la prova en el procés penal amb risc d'afectació del principi de presumpció d'innocència”, assegurava el document.

Per altra banda, la llei d’Irene Montero també acaba amb la distinció d’abús sexual i agressió sexual, i tot passa a ser agressió sexual. El CGPJ també feia una esmena a la totalitat. En primer lloc, argumentava que “pot tenir un efecte de desprotecció de les víctimes, perquè per a l’autor del delicte no tindrà majors conseqüències un mitjà més lesiu que un altre d’una intensitat menor”. En segon lloc, afegia, “s’incorre en el risc de castigar amb gran severitat conductes que presenten un menor grau de lesivitat”.