A pocs metres d'una fossa comuna, on hi ha enterrades 123 víctimes de la repressió franquista, un acte franquista. La Subdelegació del Govern espanyol a Còrdova i l'Ajuntament de Lucena, governat pel PSOE, van autoritzar aquest dimarts un acte d'homenatge al dictador al cementiri d'aquesta localitat, on s'estan duent a terme els treballs d'exhumació d'una fossa. Segons els testimonis presents consultats per Público, l'homenatge va començar a les 17:30 i hi van acudir "unes 15 persones". Van ofrenar una corona a la Creu dels Caiguts del cementiri de la Nostra Senyora d'Araceli.

L'acte, convocat per Fuerza Nueva d'Andalusia, volia "commemorar l'aniversari de la mort de Franco i l'afusellament de José Antonio Primo de Rivera". Els assistents duien banderes i insígnies amb simbologia feixista. La Direcció General de Memòria Història de la Junta d'Andalusia ha confirmat que la setmana passada van iniciar-se les excavacions per localitzar les restes a la fossa. No van coincidir amb els tècnics que treballen en l'exhumació perquè s'estava fent de nit i ja no hi eren.

Des de l'Ajuntament de Lucena han confirmat a Público que van permetre l'homenatge franquista. "Desconec si aquest tipus d'actes vulnera la Llei de Memòria Històrica. Potser hauríem de dotar-nos d'una Llei de Memòria més àmplia per evitar que aquests homenatges franquistes puguin continuar celebrant-se", assegura Francisco Adame, delegat de Seguretat Ciutadana del consistori. Adame critica que la Subdelegació del Govern espanyol s'hagi "rentat les mans" i "posat de perfil".

Un monòlit recorda les 123 víctimes mortals d'aquest municipi cordovès, en aquell moment gairebé tots els seus habitants. Aquest monument "serveix de lloc de memòria a les famílies del poble que acudeixen per recordar i honorar els seus difunts, resar i portar-los flors", segons l'historiador Arcángel Bedmar, autor del llibre República, guerra y represión. Lucena 1931-1939.

No és el primer episodi així a Lucena. El 2015, va ser autoritzat un altre homenatge de Fuerza Nueva a Franco, sota el lema "fidels al 18 de juliol". L'acte va acabar amb una caravana de cotxes pels carrers del municipi amb banderes franquistes i falangistes i visques al dictador.