El Govern ha donat el vistiplau al projecte de nova llei de Comerç, Serveis i Fires. L’objectiu de la llei és enfortir un model propi de comerç i actualitzar-lo en funció dels reptes del sector.

Aquest nou pas del Govern, però, pot ser interpretat per l’Estat com un nou desafiament atès que el Tribunal Constitucional ja va suspendre la llei d’horaris comercials després que el govern espanyol plantegés un conflicte de competències.

Llavors el TC va argumentar que Catalunya no pot legislar per restringir la liberalització dels horaris comercials perquè això vulnera la legislació bàsica estatal i, en aquest cas, va suspendre la llei.

El nou projecte de llei que el Govern ha aprovat aquest dimarts torna a regular els horaris comercials i estableix un topall de 72 hores/setmana com a màxim davant les 90 hores que estableix la norma estatal.

En aquest sentit, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha afirmat que el Govern només ha tingut en compte l’interès del comerç i els consumidors, i ha defensat que aquesta és una bona llei: “No hem pensat en el xoc institucional ni de legalitats. En matèria comercial les competències són exclusives i la llei està pensada en els interessos del comerç i els consumidors. No pensem en si ho recorreran o no. Farem la prova del cotó amb la voluntat de diàleg manifestada per l’Estat i veurem si l’apliquen en l’àmbit comercial. Creiem que aquest model és equilibrat”.  

Simplificar la normativa

Segons ha explicat el conseller la norma vol resoldre la dispersió normativa actual en aquesta matèria i adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l’àmbit de la distribució i prestació de serveis. També aposta per reduir els tràmits administratius.

Aquesta darrera finalitat es reflecteix de forma explícita a l’exposició de motius i es tradueix en un marc normatiu més flexible en aspectes com el període de rebaixes o les promocions comercials.

El projecte de llei compila en un sol text tres dels quatre blocs normatius que conformen la legislació vigent en matèria de comerç que, ara per ara, estan dispersos en diferents textos: regulació de comerç interior, horaris comercials i activitats firals. És a dir, que un cop entri en vigor, hi haurà una única llei que regularà el comerç a Catalunya i la d’equipaments comercials.

Novetats de la llei

Entre les novetats, destaca l'ampliació dels horaris comercials, que passen a poder obrir 75 hores setmanals, tres més que en la llei anterior. La nova norma deixa a mans del comerciant els períodes de rebaixes, malgrat que continua recomanant fer-les a l'hivern i a l'estiu. Per primer cop, la nova llei també inclou la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d’alimentació puguin instal·lar una àrea de degustació de màxim un 33% de la seva superfície, fixa quatre supòsits per declarar un municipi com a turístic a efectes d’horaris comercials i prohibeix oferir i vendre productes o serveis a domicili o per telèfon si no hi ha autorització expressa. Amb el vistiplau de l’executiu es formalitza el darrer tràmit que dóna pas a la tramitació parlamentària de la norma.

Per primera vegada es classifiquen activitats de promoció extintiva d’existències com són les rebaixes, la venda en liquidació, en excedent o 'outlet' i els saldos i en activitats de promoció amb finalitat incentivadora. Un altre exemple és la inclusió de les restriccions de l’activitat comercial i prestació de serveis, on es regula, entre d’altres, la venda a pèrdua.

Així mateix, el text inclou determinats serveis que 'de facto' ja es troben assimilats a l’activitat comercial com és el cas de les bugaderies, tintoreries, perruqueries, locutoris, bars i restaurants, videoclubs, cabines d’estètica, o solàriums, entre d’altres.

Horaris comercials 

En matèria d’horaris comercials, la llei estableix com a norma general l’obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte, tres hores més que en l’anterior llei catalana d’horaris. Com a excepció al règim general, per als municipis de menys de 5.000 habitants, es contempla llibertat d’horaris per als establiments comercials de menys de 150 metres quadrats de superfície, que no pertanyin a grans cadenes de distribució, sigui quina sigui l’activitat comercial.

El nombre de dies festius d’obertura autoritzada es manté en 10, 8 a criteri de la Generalitat, prèvia consulta del Consell Assessor de Comerç, i 2 a criteri dels ajuntaments.

Àrees de degustació

Una altra de les novetats de la llei són les àrees de degustació que, per primera vegada, queden regulades per als comerços dedicats a la venda de productes d’alimentació. Així, la llei marca un límit en l’espai dedicat a àrea de degustació del 33% del total de la superfície comercial de l’establiment, amb la possibilitat que els ajuntaments puguin variar el límit. La idea és oferir a aquests comerços una via complementària d’explotació econòmica, més ajustada a les preferències dels consumidors actuals.

Municipi turístic

Així mateix, una altra novetat fa referència a la concreció del concepte de municipi turístic. En aquest sentit, es marquen quatre supòsits concrets als que es pot acollir un municipi per ser declarat turístic a efectes d’horaris comercials: que el municipi disposi d’un bé declarat Patrimoni de la Humanitat o immoble d’interès cultural integrat en el patrimoni històric-artístic que generi una afluència anual acreditada de visitants; que aculli algun gran esdeveniment esportiu o cultural d’àmbit nacional o internacional; que disposi d’una àrea comercial que generi una afluència acreditada de visitants de fora de Catalunya; o d’una zona portuària en la que operin creuers turístics amb mínim 400 mil viatgers a l’any acreditats. D’altra banda, passa de 8 a 4 anys la revisió de la declaració de municipi turístic.

Liberalització de les rebaixes

La llei deixa a mans del comerciant el moment de fer rebaixes, malgrat que continua recomanant realitzar les campanyes de descomptes a l'hivern i l'estiu i manté la regulació sobre les condicions. Així, els productes rebaixats han de ser estocs propis, han d’haver estat posats a la venda amb anterioritat al mateix establiment, no poden ser productes defectuosos o deteriorats (saldos), ni poden haver estat fabricats expressament per vendre en rebaixes.

D’altra banda, en relació a la venda o oferiment de productes a domicili, per primera vegada s’introdueix la prohibició d’oferir i vendre productes o serveis mitjançant visites a domicili, trucades o missatges de telèfon si no han estat prèviament sol·licitats o acceptats pels titulars. En aquests casos, cal acreditar documentalment una acceptació prèvia.

Per contra, les bustiades es podran realitzar sempre i quan els particulars no hagin manifestat la seva oposició a rebre’n. Cada tramesa haurà d’informar dels mitjans per oposar-se a seguir-les rebent. També és novetat la creació un cens que permeti conèixer la realitat del comerç i del serveis així com les principals magnituds que els afectin.

Segons el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, la mesura parteix dels "excessos" en algunes pràctiques de venda comercial, que ha qualificat d'"agressives". El conseller ha precisat que, quan s'aprovi definitivament la llei, s'adreçaran a les empreses amb pràctiques comercials d'aquest tipus per informar-los sobre la nova legislació. "Si s'acredita que no compleixen la llei, se'ls incoaran expedients sancionadors a través de la Inspecció de Treball", ha avançat.