El Govern nega que la nova llei de contractes i serveis, l'anomenada per l'oposició 'llei Aragonès', fomenti o motivi l'externalització i hi veu "soroll" i una "campanya d'intoxicació informativa" per part de la CUP i els comuns. Fonts de l'executiu asseguren que la intenció d'aquesta nova normativa és que les condicions dels serveis contractats per l'administració vagin més enllà del preu i es valori més la qualitat del producte, i insisteixen que en cap cas s'obre la porta a nova externalització, com van començar denunciant la CUP i ara també els comuns.

Concretament, segons el departament, la nova llei permetria que l'administració contracti no només cenyint-se al preu del servei –que suposaria un 40% de les condicions un cop entrés en vigor la normativa–, sinó també amb criteris de qualitat –que suposarien el 60% restants–. A més, destaquen que la norma permetria també rescindir un contracte en cas que la valoració i qualificació dels usuaris a les enquestes fos negativa, pel que consideren necessària la seva aprovació. 

Les mateixes fonts recorden que després de la crisi van aparèixer empreses multiserveis que es presentaven a concursos "rebentant preus", i que per això els guanyaven, i consideren que calia trobar un mecanisme per fer-hi front i que es valorin altres criteris com "l'expertesa, la continuïtat o la innovació".

En aquest sentit, asseguren que la llei que s'està tramitant no fomenta l'externalització sinó que pretén regular acuradament els casos en que un servei es presta mitjançant contractes, sense entrar a determinar quins són els que s'han de fer de manera directa i quins indirecta. "No s'incita en cap part de la llei a l'externalització, és mentida", defensen en aquest sentit.

Crítiques a la CUP i els comuns: "És una campanya d'intoxicació"

La tramitació de la llei de contractes de serveis a les persones, tot i que es va posar sobre la taula ja l'any 2016 i que es va començar a tramitar al Parlament la tardor passada, ha aixecat polèmica en les darreres setmanes. La CUP, amb el suport de diverses entitats del sector com la FAPAC, van començar la setmana passada una campanya on denunciaven que l'aplicació de la llei duria a "externalitzacions massives" i en van demanar la seva paralització. Pocs dies després s'hi van sumar els Comuns

El Govern lamenta que la CUP sigui qui demana ara aturar la normativa ja que no van presentar cap esmena a la totalitat quan es va presentar i quan no han participat en cap de les sessions ni ponències de la redacció de la llei durant el tràmit parlamentari. Per part dels comuns, fonts de l'executiu asseguren que van presentar esmenes i que en una d'elles demanava ampliar en fins a 20 més els 150 àmbits d'actuació de la llei. Pel que s'han mostrat sorpresos i ho han atribuït a que s'han vist "pressionats" per la  reacció de la CUP.

Actualment la llei es troba en el tràmit de debat de les esmenes, on se n'han presentat 216, i la previsió és que la l'aprovació del text final no arribi fins la tardor.