El govern basc ha concedit el tercer grau penitenciari a l'exdirigent d'ETA Henri Parot, condemnat per l'atemptat contra la casa caserna de Saragossa del 1987 i empresonat des del 1990 amb una pena acumulada de 40 anys. La decisió permetrà que surti en els pròxims dies de la presó guipuscoana de Zubieta, després que des de l'any passat ja gaudís d'un règim de semillibertat. Aquest sistema li permetia abandonar el centre per fer tasques de voluntariat, tot i que havia de tornar-hi cada nit. Fonts del Departament basc de Justícia, dirigit per la socialista María Jesús San José, han confirmat a EFE que el tercer grau s'ha concedit a partir de l'informe de la Junta de Tractament de la presó. Ara correspondrà a la Fiscalia estudiar l'expedient i decidir si recorre o no la mesura.
Parot també va gaudir l'any passat d'un permís penitenciari de sis dies avalat pel jutge de vigilància de l'Audiència Nacional, que va valorar una carta enviada pel mateix pres a la Junta de Tractament. En aquella missiva, l'exdirigent d'ETA reiterava el seu rebuig a "totes les violències" i afirmava que, després de 35 anys empresonat i amb 67 anys, considerava necessari "tractar de reparar el patiment ocasionat". "Crec que cal reconèixer el patiment ocasionat per la meva antiga pertinença a ETA", va escriure. En la interlocutòria del 19 de juny del 2025, el jutge també va tenir en compte que Parot ja havia complert més de tres quartes parts de la condemna, que no constaven sancions disciplinàries, que participava en activitats penitenciàries programades i que havia gaudit prèviament de dos permisos de dos dies sense incidències. A més, va considerar que el risc de fugida era molt baix.
Detingut el 1990 a Sevilla
La detenció de Parot a Sevilla l'any 1990 va representar un dels cops més importants contra ETA, ja que aleshores dirigia els anomenats comandos itinerants o Argala. Aquesta estructura havia actuat durant dotze anys i se li atribuïen una vintena d'atemptats que van causar gairebé 40 morts i més de 200 ferits. El seu nom també va quedar lligat, anys després, a l'anomenada doctrina Parot, establerta pel Tribunal Suprem el 2006 arran d'un recurs presentat pel mateix pres i que va comportar l'allargament de la permanència a la presó de diversos condemnats per terrorisme. La doctrina va quedar anul·lada l'octubre del 2013 per la justícia europea, una decisió que va derivar en l'excarceració de 63 presos d'ETA.
"Un dels assassins més sanguinaris d'ETA"
El Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) ha reaccionat amb duresa a la concessió del tercer grau i ha denunciat que s'apliqui aquest règim a qui defineix com "un dels terroristes més sanguinaris de la història d'ETA". L'entitat ha recordat que Parot va formar part del comando Argala, responsable d'alguns dels atemptats més mortífers, com la matança de la casa caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa, en què van morir onze persones, cinc d'elles nens, i 88 més van resultar ferides. Covite considera "inacceptable" que, amb aquest historial, el govern basc hagi flexibilitzat ara la condemna mitjançant un tercer grau que, segons critica, torna a sustentar-se en "escrits privats" i en "formulacions genèriques de rebuig a la violència".
COVITE denuncia la concesión de un tercer grado «fraudulento» a Henri Parot, uno de los asesinos más sanguinarios de ETA.
— COVITE (@CovitePV) September 9, 2026
Advierte de que los terceros grados concedidos mediante el artículo 83 terminan, en muy poco tiempo, en la aplicación del artículo 86, que permite al preso… pic.twitter.com/te2SuHeFkS
La presidenta de Covite, Consuelo Ordóñez, ha assegurat que Parot "no ha mostrat públicament un penediment sincer pels seus crims" ni ha protagonitzat una ruptura que considera "clara, inequívoca i verificable" amb ETA i amb l'entorn polític i social que, segons ha denunciat, va justificar i legitimar els assassinats de l'organització. Ordóñez també ha aprofitat la decisió sobre el tercer grau per tornar a carregar contra la política penitenciària del govern basc, que ha acusat d'estar "al servei de l'esquerra abertzale".