El Govern de la Generalitat ha rebutjat els retrets del president d'Aragó, Javier Lambán, que aquest matí ha descartat l'acord per als Jocs d'Hivern del 2030 que ahir havia fet públic el Comitè Olímpic Espanyol (COE). "Aquesta sortida de to té molt poc sentit i només pot respondre a interessos electorals", ha retret la portaveu, Patrícia Plaja, que ha parlat d'"estupefacció" davant aquest nou posicionament. Plaja ha deixat clar que Catalunya no renunciarà als Jocs i, tot i evitar parlar d'una candidatura en solitari, ha insistit que "la proposta està tancada i no es pot reobrir per una nova sortida de to i un nou estirabot del president d'Aragó".

​Lambán ha rebutjat aquest dimarts en declaracions públiques l'acord de la comissió tècnica que ahir el COE va enviar als executius espanyol, català i aragonès. El president aragonès ha retret que presenta "un repartiment desequilibrat" i "injust" per l'Aragó i ha conclòs que "no es pot acceptar" la proposta.

En ser preguntada al respecte durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu la portaveu del Govern ha recordat que la distribució de les proves està debatuda i acordada per la comissió tècnica del Comitè Olímpic Espanyol (COE) amb els governs espanyol, d'Aragó i Catalunya; i que així va quedar recollit ahir per la carta que el COE va fer arribar als tres governs implicats. Ha reiterat en nombroses ocasions que la candidatura és "molt bona per Catalunya i pels Pirineus" i ha insistit que és el moment d'abandonar la polèmica i passar a la nova fase. 

Consulta

Plaja ha assegurat que les converses en el marc de la comissió tècnica han estat fluïdes i que qüestions com el nom i les cerimònies d'obertura i cloenda encara no s'han tractat. En qualsevol cas, ha deixat clar que "Catalunya no renunciarà als Jocs d'Hivern perquè és una oportunitat important". En ser preguntada sobre si la Generalitat podria impulsar la candidatura en solitari en cas que Lambán mantingui el seu rebuig s'ha limitat a insistir: "Catalunya vol la candidatura, hi està treballant. No aniré més enllà". 

En els propers dies, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, signarà el decret de convocatòria de la consulta que el Govern s'ha compromès a fer per conèixer el parer del territori. La portaveu ha explicat que el decret és imminent -"si no aquesta setmana, a tot estirar, la propera"- i que serà allà on s'especificarà quines comarques seran incloses a la consulta. Els socis de Govern discrepen sobre l'abast de la consulta, si bé en un primer moment s'havia apuntat que es limitaria a l'Alt Pirineu i l'Aran, ERC i Junts mantenen diferències sobre la forma com escoltar també el parer del Ripollès, Berguedà i Solsonès.

 

Sensellarisme

D'altra banda, el Govern ha aprovat aquesta dimarts un marc d'acció per abordar el sensellarisme a Catalunya, per al qual destinarà 98 milions al llarg dels propers tres anys. Entre d'altres objectiu, segons ha explicar la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, el pla es proposa atendre i reduir el nombre de persones que viuen al carrer, reduir el temps que una persona passa al carrer o en un dispositiu d'urgència, augmentar el nombre d'habitatge protegits, i crear un sistema d'acompanyament i d'intervenció consensuat amb els agents implicats. L'actuació es basa en el model anomenat housing first, que considera que a partir de l'accés a l'habitatge es pot començar a treballar el procés d'intervenció social que ha de desenvocar en un projecte de vida digne i autònom. 

La consellera ha detallat que 59.900 persones no aconsegueixen viure en un habitatge digne a Catalunya. D'aquests, 5.777 persones viuen en espais públics o pernocten en albergs i durant el dia són al carrer, mentre que 6.200 no tenen habitatge i recorren a aixoplugs temporals com albergs o pensions; 25.000 viuen en pisos insegurs o pendents de desnonaments i 22.000 en habitatges inadequats.

Crisi Ucraïna

El Govern ha explicat que fins avui Catalunya ha acollit 13.444 persones que fugen de la guerra d'Ucraïna. Entre aquests, hi ha 1.710 infants que ha estat escolaritzats, el gruix dels quals, 810, es troben en l'etapa educació primària; 197 d'aquests nens ha quedat tutelats directament per la Generalitat.