Pere Aragonès va fregar l'aprovat, amb una valoració de 4,9 sobre 10, en el darrer Baròmetre d'Opinió Política (BOP) del CEO publicat abans de la convocatòria electoral del 12-M. Una puntuació propera a la mitjana (5,2) de les obtingudes pels presidents de la Generalitat en el mateix context preelectoral des de 1999. En concret, Aragonès acaba el mandat amb millor valoració que José Montilla (4,6), Artur Mas -en el seu segon mandat (4,3)-, i Quim Torra (4,1), el pitjor valorat de tots. Jordi Pujol (6,9), Pasqual Maragall (5,3), Mas -al final del seu primer mandat (5,8)- i Carles Puigdemont (5,1) són els que han aprovat just abans d'uns comicis. D'altra banda, l'executiu d'Aragonès és el tercer pitjor valorat de l'últim quart de segle (4,3).
L'anomenat 'índex d'aprovació dels líders polítics' que conté cada onada del Baròmetre recull les valoracions de diversos polítics en actiu, inclosa la figura del president. L'ACN ha comparat les puntuacions obtingudes pels presidents i també per l'acció de Govern en els últims Baròmetres publicats immediatament abans d'una convocatòria d'eleccions al Parlament, des que existeix aquesta enquesta, amb un aprovat just de mitjana en les valoracions obtingudes pels presidents Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, i els seus executius. En el cas del president Pujol, va deixar el càrrec abans de la creació del Centre d'Estudis d'Opinió, i les seves valoracions s'han extret de dos estudis d'opinió elaborats també des de la Generalitat i recollits al Registre Públic d’Enquestes i Estudis d’Opinió (REO).
Pujol, el més ben valorat amb un 6,9
Això no obstant, hi ha hagut caps de l'executiu més i menys ben valorats pels enquestats al final dels seus respectius mandats. En un lloc destacat hi ha Jordi Pujol com el més ben valorat de tots. Abans de les eleccions d'octubre de 1999, Pujol va obtenir un 6,9 i el seu Govern era valorat amb un 6,4. I en el seu darrer any de mandat, abans de les eleccions de l'any 2003 a les quals ja no es va presentar, la ciutadania li va donar un 6,2 de nota mitjana, i un 6 a l'acció del seu govern.
Artur Mas és el segon president més ben valorat en vigílies d'uns comicis, amb un 5,8, abans de les eleccions del novembre de 2012, convocades de forma anticipada després del fracàs del pacte fiscal amb el president espanyol Mariano Rajoy. Això no obstant, l'acció del seu Govern durant el darrer any només va acariciar l'aprovat amb un 4,9.
Pasqual Maragall va obtenir un 5,3 abans de les eleccions de novembre de 2006, uns comicis en els quals el president ja no va concórrer i que donarien pas al segon govern tripartit, amb José Montilla com a nou cap de l'executiu. A més, l'acció del seu govern durant el darrer any de mandat va ser valorada amb un 5,5, la nota més alta que ha tret un executiu des d’aleshores.
El tercer president que ha superat l'aprovat abans de tancar legislatura és Carles Puigdemont, que va ser valorat amb un 5,1 (en canvi, l'acció del seu govern suspenia amb un 4,7). Aquell Baròmetre del CEO es va publicar a l'inici de la convulsa tardor del 2017, poc abans del referèndum, de la declaració d'independència i de l'exili de part del seu Govern a l'exili. La convocatòria electoral va ser el 21 de desembre d'aquell any directament per l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Torra, el més mal valorat
Quim Torra va obtenir la pitjor puntuació, un 4,1, a les portes dels comicis del 14 de febrer del 2021, marcats per la crisi de la covid-19 i per la inhabilitació del president (el setembre de 2020) per un delicte de desobediència. El Baròmetre es va publicar, precisament, el mes de novembre de 2020. L'acció de Govern de Torra va suspendre, també, amb un 3,8; la pitjor valoració d'un executiu en l'últim BOP abans d'unes eleccions al Parlament.
Mas, d'aprovat alt a suspès
Com s'ha dit, Artur Mas és el segon president que ha obtingut una millor valoració (5,8) abans d'unes eleccions al Parlament. No obstant això, entre el 2012 i el 2015 la seva valoració va decaure. Poc abans de les eleccions "plebiscitàries" que el president va convocar el 27 de setembre del 2015, després de la prohibició de la consulta del 9-N, Mas obtenia un 4,3, i també l'acció recent del seu govern perdia suport a les enquestes, amb un 4,1 (el 2012 havia obtingut un 4,9).
Per últim, el president José Montilla va obtenir al final del seu mandat de quatre anys un 4,6. El seu és l'únic cas d'un president que suspèn mentre l'acció del seu govern (en el darrer any de legislatura) rep l'aprovat. En concret, i segons una altra enquesta del CEO (el Baròmetre no preguntava encara per la valoració de l'acció de govern), l'executiu presidit pel socialista va ser puntuat amb un 5,4, la segona millor nota després del 5,5 del govern de Maragall. De fet, l'executiu presidit pel socialista ha estat l'últim que ha superat la barrera del 5 en vigílies d'una convocatòria electoral; des d'aleshores, tots han suspès.