El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions, impulsada pel Departament d’Igualtat i Feminismes. Es tracta d’una llei que tractarà les diferents formes i expressions del racisme, com l’antigitanisme, la islamofòbia, la xenofòbia i altres formes de discriminació ètnico-racial. La norma abordarà el racisme de manera integral, incloent-hi tant el racisme estructural com el racisme institucional que poden exercir els propis poders públics. D’aquesta manera, es vol aplicar la perspectiva antiracista a totes les polítiques públiques i a tots els nivells de l’administració.

L’elaboració d’una llei específica que abordi el racisme com un fenomen sistèmic, tenint en compte les seves causes i conseqüències, donarà compliment a una directiva europea de l'any 2000 relativa a l'aplicació del principi d'igualtat de tracte de les persones independentment del seu origen racial o ètnic, i incorporarà les prioritats i actuacions que s’inclouen al Pla d’Acció per l’Antiracisme de la Unió Europea 2020-2025. La llei vol erradicar les múltiples formes de desigualtat, discriminació i violència ètnico-racial que afecten les persones racialitzades i/o migrants a Catalunya.

La discriminació en dades

Les dades existents apunten a l’increment del racisme. Segons l’informe anual de SOS Racisme del 2020, es van identificar 182 situacions de racisme a Catalunya, de les quals només 99 van ser denunciades com una vulneració de drets amb motivació racista. El mateix any, la Fundació Secretariat Gitano inclou al seu registre 633 casos de discriminació i antigitanisme, i l’Observatori de la Islamofòbia a Catalunya, 19 casos d’islamofòbia manifesta i 15 casos de vexacions personals. A més, informes d’organismes internacionals de drets humans com el de la FRA (European Union Agency for Fundamental Rights) del 2020 denuncien la persistència del racisme i l’auge de la ideologia d’extrema dreta a tota la Unió Europea, amb l’augment dels discursos i els delictes d’odi per motius racistes.

Des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes es vol construir aquesta llei conjuntament amb la ciutadania, mitjançant un procés participatiu ampli que inclogui totes les seves aportacions i propostes. Així, s’obre un període públic de consulta prèvia de la llei durant tres mesos i mig en què, a banda dels mitjans digitals com el portal Participa.gencat o l’ús d’aplicacions de missatgeria instantània, s’organitzaran reunions presencials per tot el territori català en aquesta fase inicial de l’elaboració de llei. Es facilitaran qüestionaris traduïts a diferents llengües per garantir la participació de tothom.

Aquestes trobades permetran obtenir informació de la ciutadania, entitats, organitzacions socials, col·lectius no constituïts formalment i altres agents claus sobre la identificació de la problemàtica, les estratègies d’abordatge i les mesures concretes d’actuació envers el racisme i les seves diferents formes i expressions.

Fruit de les aportacions recollides durant la consulta prèvia i el procés participatiu amb entitats i persones expertes, s’elaborarà un primer esborrany de proposta de text de la llei. La redacció de l’avantprojecte de llei se sincronitzarà també amb els treballs de la Comissió d’Estudi del Racisme Institucional i Estructural creada al Parlament de Catalunya el mes de novembre passat.

 

Imatge principal: protesta contra el racisme a Salt / Foto: ACN