El govern espanyol rebia la declaració d'alguns membres de la Mesa del Parlament aquest dijous davant del Tribunal Suprem amb esperança, després de sentir que la presidenta Carme Forcadell titllava la DUI de "simbòlica" i enmig de l'aplicació de l'article 155 per part de Mariano Rajoy, en considerar que el Govern i el procés s'havien instal·lat en la "desobediència". "El retorn a l'ordre constitucional comença a ser una realitat", deia el portaveu Íñigo Méndez de Vigo després del Consell de Ministres, sobre les paraules dels dirigents sobiranistes i els efectes de la intervenció a Catalunya.

"Em sembla molt bé que no facin res que suposi una violació de l'ordre constitucional", reblava De Vigo sobre el resultat de la desfilada de la Mesa davant del jutge Pablo Llarena. El portaveu feia llavors la comparació amb Carles Puigdemont i els altres consellers assentats a Bèlgica. "Els qui estan investigats per presumptes delictes tenen l'obligació d'anar-hi, no com els qui estan fugits, que ni tan sols volen respondre preguntes", reblava. Sobre això, inclús fonts de l'executiu central deixaven caure una diferència amb Rajoy i és que ell sí que va acudir a la citació per la Gürtel al juliol.

D'aquesta manera, la Moncloa fugia de donar valor polític a la vaga del 8-N, sota l'argument d'un presumpte abandonament del procés. De Vigo deia que va tenir un "molt escàs seguiment", ja que el consum elèctric —indicador rellevant en aquests casos— no es va alterar i les xifres d'adhesió del comerç minorista no ho eren en volum considerable. Així i tot, eludia el fet que és el seu govern el responsable de l'ordre públic a Catalunya i criticava l'acció dels "comitès radicalitzats que van perjudicar els catalans" impedint el trànsit, i que haurien "usat nens de forma reprovable".

Davant d'aquest escenari, però, l'executiu central provava la possibilitat de retorn a la Constitució recordant la concurrència als comicis del 21-D per part dels partits independentistes. "El 155 duia la convocatòria d'eleccions" deia, demanant que aquest procediment servís per a la "renúncia de la radicalitat" i permetés "expressar els projectes de futur", afegia sobre les respectives formacions. Això sí, el representant ministerial tornava a emplaçar-se a finals de desembre per "tancar" l'etapa d'una "quimera de mentides", en referència al procés.

Així les coses, no sembla que Rajoy estigui disposat a cedir qüestions essencials en la comissió de reforma de la Constitució que s'encetarà al Congrés el proper 15 de desembre. Fonts de la Moncloa expliquen que ha de ser un text que agradi "tothom" i recorden que el procediment ha de durar temps —sense concretar— per l'envergadura i abast del projecte. De Vigo advocava aquí perquè els "adalils" del diàleg —en referència a ERC, que s'hi nega— hi fossin, en considerar que era l'espai per "analitzar" aquesta qüestió dins del marc de la sobirania nacional.

Lluitar per l'Agència del Medicament

El portaveu ha tornat sobre els arguments econòmics relatius al procés afirmant que més del 67% de ciutadans creien que l'economia catalana s'havia ressentit les darreres setmanes arran de la declaració d'independència, segons dades de l'empresa enquestadora GAD3. Així i tot, De Vigo exposava que el govern espanyol es mantenia esperançat sobre la candidatura perquè l'Agència del Medicament s'assentés a Barcelona, tot i que determinada premsa internacional ja consideri que la situació política a Espanya i Catalunya els és un factor determinant i en contra.