“He patit espionatge massiu per defensar polítics independentistes catalans. Cal depurar responsabilitats, i aclarir si ho ha fet el govern espanyol o amb una estructura paraestatal", ha afirmat Gonzalo Boye, en la comissió d’investigació del CatalanGate, constituïda aquest divendres al Parlament. “I, si hi ha hagut espionatge, també hi ha hagut malversació perquè segons la tesi de Llarena tot és malversació si no està en una partida pressupostària; i no he vist cap partitda als pressupostos de l’Estat que digui: ‘espiar als independentistes catalans, als seus advocats i a les seves famílies”, ha afirmat irònicament Boye. En la sessió també han intervingut els penalistes Andreu van den Eynde, també espiat amb el programari Pegasus i que porta dues querelles al jutjat de membres d’ERC espiats; i Benet Salellas, que porta les querelles d’espiats d’Òmnium en el jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, i de membres i exmembres de la CUP, al jutjat d’instrucció 32 de Barcelona. Tots dos han proposat objectius a la comissió parlamentària per intentar garantir els drets dels ciutadans. A més, han afirmat que ni els jutjats de Barcelona ni cap òrgan oficial  investiga ni vol investigar l’autor del CatalanGate.

El grup de treball, sota el nom Comissió d’Investigació sobre l’Espionatge de Representants Polítics, Activistes, Periodistes i llurs Familiars per part del regne d’Espanya amb els programes de Pegasus i Candiru, s’ha constituït aquest divendres amb els diputats de Junts, ERC i Comuns, mentre els diputats del PSC han marxat en estar en desacord en el contingut i el seu inici.  Els de Vox i Cs ni s'hi han presentat. La comissió ha citat al president espanyol Pedro Sánchez, així com a responsables del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), que va admetre haver espiat a 18 persones, entre elles el president Pere Aragonès, a més de magistrats i altres autoritats.

Comissió  CatalanGate, al Parlament. Foto: Sílvia Jardí/ ACN
La comissió  d'investigació del CatalanGate, aquest divendres al Parlament. / Foto: Sílvia Jardí /ACN

“L’autor és el CNI”

En la seva intervenció, Andreu van den Eynde, ha estat clar: “El CNI ens ha espiat. Les proves són allà, als seus despatxos, però ningú vol investigar aquesta autoria.” Ha precisat que les proves és que l’empresa NSO, propietària de Pegasus, s’està defensant en els plets que té als EUA, tot afirmant que té “immunitat derivada” perquè són els estats qui compren aquest programari espia. A més, el CNI ho va admetre en 18 persones, i també ho confirma la comissió  d’investigació europarlamentària. Ha afegit, però, que vuit mesos després de presentar les querelles cap jutjat de Barcelona no ha fet res, i que la fiscalia “fa el truc” de demanar els mòbils, on només es pot constatar la infecció, com ha fet Citizen Lap, ja que aquests programes són per no ser detectats. Ha afegit que tot i constatar aquesta infecció “no es busca l’autor perquè és el CNI”.

Legalment -ha aclarit el penalista- sí que es permet l’espionatge amb un troià a un sospitós: “Són eines útils, però cal el control judicial per fer un filtre de drets; i en el cas de Pegasus no existeix. Tampoc és legal espiar advocats.” Van den Eynde ha afirmat que, “com diu Assange, els Estats mai deixaran d’espiar-nos”, però ha convidat als diputats de la comissió que un dels objectius és que “s’ensenyi ciberseguretat, que es donin eines als ciutadans per protegir-se”, tal com Boye ha assegurat que li ha hagut d’explicar a la seva filla de 14 anys.

Protecció de drets real

Per la seva part, Benet Salellas ha centrat la seva intervenció en la defensa dels drets fonamentals, dels quals ha assegurat ja existia una protecció en l’època franquista, en el Fuero de los españoles, però que és paper mullat, com en l’actual Constitució si no es respecten. Salellas ha exposat a la comissió d’investigació que un bon punt de partida seria reclamar el que recull el responsable de Protecció de Dades de la Unió Europea: es permet l’espionatge només en cas d’un atac terrorista imminent. L’advocat també ha detallat que actualment amb la causa de Pegasus els afectats no han pogut rebre cap informació sobre el seu espionatge, malgrat que els tribunals europeus ordenen que el ciutadà té dret a saber-ho un cop ha passat l'operació. Salellas ha enumerat com se’ls hi ha tancat la porta en els jutjats penals i contenciós-administratiu perquè es deia que era informació reservada, de seguretat nacional. Ni el Defensor del Poble ni el jutge Pablo de Lucas, que va autoritzar l’espionatge al CNI, els ha donat cap ajuda o informació. Per això, també ha proposat a la comissió treballar per garantir relament aquesta tutela de drets, com el de la intimitat a la ciutadania.