Felipe González i Mariano Rajoy, dos expresidents separats per gairebé tot políticament, han coincidit aquest divendres en un diagnòstic especialment incòmode per a Pedro Sánchez: Espanya necessita recuperar els grans acords entre partits i, en l’actual situació de bloqueig parlamentari, la continuïtat de la legislatura està cada vegada més qüestionada. L’habitatge, la falta de pressupostos i la gestió de la crisi de Ceuta han centrat bona part del cara a cara que tots dos han mantingut al Foro La Toja-Vínculo Atlántico, a Galícia, amb el títol "Dues mirades sobre Espanya". Rajoy ha estat el més explícit a l’hora de reclamar eleccions. González, en canvi, ha evitat demanar-les directament i ha recorregut a la ironia: "Si dic que s’han de convocar eleccions, no es convoquen", ha dit, donant a entendre que Sánchez difícilment atendria una petició seva. Rajoy ha recollit la broma: "En això jo tindré més èxit".
La fotografia política que deixa La Toja és poc habitual. Rajoy i González no comparteixen ni receptes ni responsabilitats sobre molts dels problemes que han plantejat, però sí una conclusió de fons: hi ha qüestions —l’habitatge, les fronteres o la mateixa governabilitat— que difícilment poden gestionar-se només amb majories parlamentàries conjunturals. I aquest missatge arriba just quan Sánchez ha afrontat una de les votacions més delicades de la legislatura. El rebuig anunciat per Junts als decrets d’habitatge -confirmat al Congrés- ha tornat a evidenciar la fragilitat de la majoria de la investidura i ha alimentat dins i fora del PSOE el debat sobre fins quan pot continuar la legislatura en aquestes condicions. Rajoy ho ha resolt amb una resposta inequívoca: eleccions. González, fidel al seu estil, no ha arribat a formular-ho de manera tan directa. Però la ironia amb què ha evitat demanar-les explícitament ha deixat prou clar que la pregunta ja és sobre la taula.
Un pacte d’estat per l’habitatge
La conversa arriba, a més, en un moment especialment delicat per a la Moncloa. Junts ha anunciat el seu rebuig als dos decrets d’habitatge impulsats pel govern espanyol, una decisió que deixa Sánchez sense la majoria necessària per convalidar-los i que ha reobert dins del mateix PSOE el debat sobre un possible avançament electoral. És precisament en la necessitat d'aparcar la batalla partidista per afrontar la crisi de l'habitatge on González i Rajoy han mostrat més sintonia. "La crisi de l’habitatge no és d’avui, és de sempre", ha advertit l’expresident socialista, que ha insistit que no hi haurà una solució real mentre les diferents administracions no siguin capaces de posar-se d’acord. González ha rebutjat també convertir l’habitatge en un problema atribuïble exclusivament a un color polític i ha deixat un advertiment al govern actual: quan fa prou temps que s’és al poder (vuit anys porta Pedro Sánchez al capdavant de l'Executiu), ha vingut a dir, ja no es pot continuar responsabilitzant permanentment els predecessors.
Rajoy s’hi ha sumat defensant directament un pacte d’estat entre el govern espanyol i les comunitats autònomes, que tenen bona part de les competències en aquesta matèria. Per a l’expresident popular, l’habitatge és un problema "transversal" que afecta pràcticament tota la societat i que hauria de quedar fora de la confrontació política ordinària. La seva referència han estat els grans consensos de la Transició, l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea o els estatuts d’autonomia. La dificultat, ha admès, és que avui un acord d’aquesta magnitud sembla gairebé impossible. Precisament per això ha lamentat que Espanya s’hagi acostumat a un escenari en què els pactes entre els dos grans espais polítics resulten excepcionals.
Els pressupostos, l’altra gran esmena a Sánchez
La falta de nous pressupostos també ha servit als dos expresidents per qüestionar la normalitat institucional de la legislatura. Rajoy ha recordat que els últims comptes aprovats són els de 2023, elaborats i aprovats el 2022, i ha criticat que l’executiu continuï funcionant amb pròrrogues pressupostàries mentre modifica partides a través d’acords del Consell de Ministres. González ha relacionat aquesta situació amb un dels arguments que Sánchez havia exposat el dia anterior al mateix Foro La Toja: la necessitat de defensar les regles i el dret internacional davant el deteriorament de l’ordre mundial. Sánchez havia centrat el seu discurs d’obertura en la ruptura de les regles multilaterals i la necessitat de preservar un ordre basat en valors democràtics. L’expresident socialista li ha girat l’argument cap a la política espanyola. "Es té respecte pel dret internacional, però no pel dret nacional", ha afirmat, abans d’advertir que resulta contradictori exigir als altres que respectin les normes mentre el govern no aconsegueix aprovar uns nous pressupostos.
González també ha aprofitat el lema del fòrum, "Un món en desordre", per carregar contra Donald Trump. "Un món en desordre, no. Un món ja caòtic", ha afirmat, criticant els intents del president nord-americà d’ampliar la seva influència sobre institucions com la Reserva Federal o el poder judicial.
Ceuta: "No es fa des de La Mareta"
El tercer gran punt de coincidència ha aparegut quan la conversa ha arribat a Ceuta. González ha avalat la declaració inicial de Sánchez després de la crisi migratòria de finals de juliol, quan el president espanyol va denunciar una "agressió a la sobirania nacional". Sánchez va viatjar a Ceuta el 31 de juliol, l’endemà de l’entrada massiva, i va utilitzar públicament aquesta expressió. Però, segons González, el problema és el que no va passar després. L’expresident socialista considera que Sánchez hauria d’haver trucat immediatament al líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, per construir una resposta compartida. "Feta aquella declaració, el següent pas era parlar amb el líder de l’oposició i fer una política comuna", ha defensat.
González ha estat especialment dur amb la manera com, segons ell, la Moncloa ha gestionat les setmanes posteriors. "Això no es fa des de La Mareta", ha afirmat en referència a la residència oficial de Lanzarote utilitzada habitualment per Pedro Sánchez durant les seves vacances. La crítica va més enllà de les formes. González reclama un autèntic pla de defensa de Ceuta i Melilla, més instruments legals i un reforç de la Guàrdia Civil tant per protegir la frontera com per combatre el narcotràfic. Ha posat com a exemple les embarcacions dels agents davant les narcollanxes: les forces de seguretat, sosté, han de tenir mitjans que els permetin competir "en igualtat de condicions".
González també ha advertit de la necessitat de projectar fortalesa davant del Marroc. "Si un país està dèbil, el país veí es creix. Cal enfortir el nostre país, és elemental", ha advertit. L’expresident socialista ha defensat que la cooperació amb Rabat és necessària, però ha insistit que Espanya no pot deixar la protecció de les seves fronteres en mans del país veí i que ha de reforçar els seus propis instruments polítics, legals i de seguretat per defensar Ceuta i Melilla.
🔵 Felipe González, Presidente del Gobierno de España (1982-1996), en #ForoLaToja2026: "Si un país está débil, el país vecino se crece. Hay que fortalecer nuestro país, es elemental."#ForoLaToja #VinculoAtlantico pic.twitter.com/atZKhTpHkX
— Foro La Toja (@ForoLaToja) October 2, 2026
Rajoy, per la seva banda, ha posat l’accent en la necessitat de fer respectar la frontera i d’utilitzar els instruments que permet la normativa europea davant d’una entrada massiva irregular. L’expresident ha advertit que la resposta a la crisi no pot limitar-se a buscar allotjaments per a les persones que van entrar a Ceuta i, en aquest sentit, ha criticat que la resposta del govern espanyol s’hagi centrat a buscar pavellons i espais per allotjar els migrants i gestionar-ne els trasllats, perquè considera que això pot crear un precedent perillós. "Això genera un precedent que no sabem fins on ens pot portar", ha advertit, abans d’alertar d’un possible "efecte crida molt perillós".
Rajoy també ha recuperat una de les idees que ha convertit gairebé en marca pròpia en els últims mesos: la crítica als extremismes i al populisme. "Em preocupa l’extrema dreta, l’extrema esquerra i l’extrema estupidesa", ha afirmat, una fórmula que ja havia utilitzat en anteriors intervencions per defensar el moderantisme i alertar contra una política basada en la polarització, les promeses impossibles i la recerca constant d’un enemic a qui atribuir els problemes.
🔵 @marianorajoy, Presidente del Gobierno de España (2011-2018), en #ForoLaToja2026: "Me preocupa la extrema derecha, la extrema izquierda y la extrema estupidez."#ForoLaToja #VinculoAtlantico pic.twitter.com/D3rgPQVbaY
— Foro La Toja (@ForoLaToja) October 2, 2026