La Generalitat ha pres una decisió dràstica i a la vegada eficient per detectar si encara hi ha més gent espiada amb Pegasus. Segons ha pogut saber RAC1, el Govern revisarà els mòbils de tots els seus càrrecs per detectar si hi ha presència de programes maliciosos com el que es va fer servir per espiar, com a mínim, a una seixantena d'alts càrrecs independentistes. L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya es prepara per incrementar el nivell de control dels aparells del mig miler de càrrecs del govern que supervisa, i els farà revisions periòdiques. El director de l’Agència de Ciberseguretat, Oriol Torroella, ha explicat a RAC1 que ara es disposen a dur-lo a la pràctica, i que confien que podran detectar el programari maliciós com ho ha fet el laboratori forense Citizen Lab. "Revisarem de manera periòdica els terminals per detectar si hi ha alguna ciberamenaça o codi maliciós. Es retiraria el telèfon infectat i ho analitzaríem", ha indicat el director de l'agència que al mateix temps s'ha ofert a prestar el mateix servei als diputats.

150 espiats més?

Citizen Lab investiga si hi ha 150 persones més afectades per l'espionatge amb el 'software' Pegasus, segons publicava aquest dissabte el diari El Confidencial. En concret, el rotatiu apuntava que els 65 espiats inicials estarien col·laborant amb la plataforma vinculada a la Universitat de Toronto per aclarir si, a través de l'accés als seus dispositius, es va espiar també a part dels seus contactes. Entre els nous possibles afectats hi hauria periodistes de mitjans de comunicació catalans i estatals, segons el rotatiu. De confirmar-se, es tractaria d'una segona fase de l'espionatge amb afectats fora de la primera línia política.

La primera denúncia

Òmnium Cultural ja ha presentat la primera de les querelles pel cas d’espionatge CatalanGate. Ho ha fet al jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, que ja investiga l'espionatge amb Pegasus al conseller i expresident del Parlament Roger Torrent així com el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall. Amb aquesta querella en representació de l’exvicepresident de l’organització i portaveu Marcel Mauri, de la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez i de Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart, l’entitat pretén demostrar la involucració il·legal de l’Estat espanyol en la trama d’espionatge i obrir la porta a una investigació que permeti imputar a tots els organismes i poders de l’Estat implicats.

"El CatalanGate, l’espionatge il·legal i la vulneració de drets fonamentals que suposa són una mostra més de la guerra bruta de l’Estat contra l’independentisme i la dissidència", ha assegurat el president d’Òmnium, Xavier Antich. "Tornem a veure que l’Estat no té cap límit a l’hora d’aturar la lluita per l’autodeterminació", ha afegit. Segons el president, "atacar a Òmnium vol dir atacar la societat civil" i considera que l’acceptació d’aquestes pràctiques per part de la justícia pot suposar un precedent per a tota la societat europea.

La querella, que es dirigeix nominalment contra l’empresa israeliana NSO Group, propietària i responsable del programari de ciberespionatge de telèfons anomenat Pegasus, posa de relleu la vulneració massiva i greu de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat, i que té com a efecte també la vulneració indirecta d’altres drets com la llibertat d’expressió o el dret a la defensa, que són conseqüència de les circumstàncies en què s’ha produït l’atac, perpetrat per suposades pràctiques il·legals de l’Estat espanyol. Ara bé, l’advocat Benet Salellas afirma: "Sabem del cert que hi ha agències governamentals espanyoles que han estat les que han adquirit i utilitzat aquest programa de ciberespionatge i nosaltres som aquí per acusar aquests poders de l’Estat”. És per aquest motiu, que l’objecte principal de la querella se centra en tres aspectes fonamentals, que es tradueixen en accions concretes. Aquestes passen per: facilitar i investigar tota la documentació vinculada al CatalanGate, perquè siguin de coneixença de tota l’opinió pública; una Ordre Europea d’Investigació per aclarir l'origen del finançament i determinar les responsabilitats penals de la compra i l’ús il·legal de Pegasus; i l’establiment de mecanismes de control perquè els ciutadans puguin saber si se’ls han intervingut les comunicacions tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), aplicada ja a Bulgària, Hongria o Rússia, uns mecanismes que la legislació espanyola no preveu de forma clara.