La banca sempre guanya. L'Estat sempre guanya. La Generalitat calcula que haurà de demanar al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) 9.349 milions d'euros aquest 2018, dels quals 5.454 (el 58,3% del préstec) són per cobrir préstecs d'anys anteriors obtinguts mitjançant el mateix FLA.

Les dades provenen del departament d'Economia, que inclou aquest càlcul en una presentació de les finances de la Generalitat per a inversors. Les xifres estan actualitzades del mes de desembre del 2017, segons informa Efe.

La dinàmica paradoxal del FLA es posa al descobert en repassar aquestes xifres. D'una banda, perquè el FLA és un dels instruments de què es val el govern espanyol per controlar les finances de la Generalitat i, per aquesta via, la seva política.

De l'altra, un contraexemple: la quantitat destinada a cobrir l'objectiu de dèficit imposat pel govern espanyol (el 0,4% del PIB) són 923 milions i escaig. És a dir, la principal línia estratègica dels comptes públics catalans, fixada pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a instàncies de la UE, representa només el 9% del préstec del FLA.

Les cares amagades

El FLA es va crear el 2012, enmig de la recessió, com a remei al refús dels mercats a finançar el deute de les autonomies. A través d'aquest mecanisme, la Hisenda central espanyola fa de banc de les autonòmiques a un interés més baix que el dels mercats.

D'això es vantava aquest agost passat el Ministeri d'Hisenda, quan va fer circular que les autonomies "s'estalviaven" 22.000 milions gràcies, sobretot, al FLA. La xifra prové de calcular la diferència entre els interessos de mercat i els que cobra el FLA. Segons aquest relat, Catalunya havia "estalviat" 7.509 milions.

Aquesta versió, però, amaga que els diners del FLA provenen de... les mateixes autonomies. És a dir, que les autonomies reben uns diners que, en origen, són seus, però que el govern central els els deixa a canvi d'un interès, de pactar uns ajustaments que determina el mateix govern i d'un cert grau d'intervenció en els comptes.

Condicions polítiques

L'altra cara amagada del relat és que els diners del FLA venen condicionats políticament. Els mercats, en canvi, no obliguen a complir condicions polítiques. De fet, aquesta altra font de finançament representa la segona gran partida a què Catalunya preveu destinar els fons del FLA: pagar els venciments de bons o préstecs d'entitats financeres espanyoles o internacionals —el mecanisme de finançament típic d'abans de la crisi— que el 2018 sumen 2.937 milions (el 31% del total).

La quantitat destinada a cobrir la factura dels mecanismes de liquiditat d'anys anteriors és tan gran perquè Catalunya, com altres comunitats, està adherida des del 2012 al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), i ara s'acumulen les amortitzacions de tots aquells préstecs.

Dels 5.454 milions de la 'factura' del FLA, 833,1 milions corresponen a l'amortització del 2012; 1.351,8 milions, a la del 2013; 989,1 milions, a la del 2014; 1.411,5 milions, a la del 2015; 49,6 milions, a l'anomenat FLA social, i 818,9 milions més, als mecanismes de pagament a proveïdors.

L'esmentada presentació explica que el 2017 la Generalitat haurà rebut 7.757 milions del FLA, dels quals 1.328 es destinen a cobrir l'objectiu de dèficit del 2017, que és el 0,6%, i 484 milions més a fer front a l'excés de dèficit del 2016.

En canvi, l'amortització de préstecs d'anys anteriors del FLA i els venciments de deute i de préstecs amb entitats financeres van absorbir un total de 5.820 milions el 2017.

A més d'amortitzar capital, la Generalitat ha pagat en interessos associats al FLA un total de 1.950,7 milions d'euros entre 2012 i 2016, i calcula que el 2017 n'haurà pagat uns 384.

Superàvit i riscos

Fins al mes d'octubre, la Generalitat acumulava un superàvit de 212 milions d'euros, per la qual cosa, encara que al desembre s'acumulen moltes despeses, per primera vegada en els últims anys té opcions reals de complir l'objectiu de dèficit marcat per al 2017, l'esmentat 0,6%.

Aquest mateix document també preveu que l'economia catalana acabi el 2017 amb un creixement del 2,9%, i que el 2018 se saldi amb un augment del PIB del 2,6%.

En aquest punt, el Govern reconeix riscos interns per a l'economia catalana relacionats amb "les tensions polítiques", encara que no entra en més detalls, i també preveu riscos externs derivats de l'"augment del proteccionisme i un creixement potencial feble en les economies avançades".

En qualsevol cas, el Govern entén que tant la demanda interna com el sector públic i les exportacions continuaran evolucionant satisfactòriament.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat