El president Carles Puigdemont es va reunir amb el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, a Brussel·les el 30 d'octubre passat. Era la certificació que les converses entre Junts i el partit socialista per a la investidura avançaven i ho feien amb la llei d'amnistia com a teló de fons. Això passava un dilluns. Just una setmana després, el 6 de novembre, dos dies abans que s'anunciés formalment l'acord, el jutge de l'Audiència Manuel García-Castellón va anunciar que investigava Carles Puigdemont i onze persones més per terrorisme en el marc de la causa contra Tsunami Democràtic. Ho feia després de quatre anys d'instrucció sense haver apuntat aquesta via, per la qual cosa, Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i del també investigat en aquest cas Josep Alay, va presentar una bateria de preguntes per saber en quin moment va arrencar aquesta investigació. El jutge ha respost limitant-se a situar l'inici just al moment en què va comunicar la seva decisió.
En la resposta a Boye, García-Castellón "posa en coneixement de la part, que la data en què es va començar a investigar el citat investigat [Josep Alay] i Carles Puigdemont és la del 06-novembre-2023". A partir d'aquell moment, la investigació va començar a atribuir-los la mort d'un ciutadà francès, que va patir un infart a una conseqüència directa de les protestes organitzades per Tsunami contra la sentència que condemnava els líders del Procés.
Actuacions prèvies
El 28 de novembre, Boye va presentar una bateria de preguntes al jutge per conèixer les actuacions prèvies d'aquesta via d'investigació. Va reclamar informació sobre totes les diligències d'investigació acordades des que es va obrir el procediment el 29 d'octubre del 2019; les ordres europees d'investigació cursades des d'aquella data; les comissions rogatòries internacionals activades; el total de persones investigades "oficialment i no oficial" des del moment en què es va obrir el procediment i desglossant les diligències prèvies; les dates entre les quals es va mantenir en secret el procediment, "amb especial atenció a totes les pròrrogues"; i les declaracions dels testimonis, pèrits i investigats en el procediment des de la seva obertura el 29 d'octubre i desglossant les diligències prèvies.
La intenció de Boye era saber quines indagacions s'havien dut a terme al voltant de la mort del ciutadà francès durant les protestes de Tsunami, que des del primer moment es va atribuir a una afecció cardíaca, però la inclusió del qual en una investigació per terrorisme havia obligat a comunicar-ho a l'estat francès, i a l'emissió d'ordres europees d'investigació i comissions rogatòries internacionals.
El jutge, però no ha aportat més informació que la data en què es va fer pública la seva decisió d'obrir la investigació per terrorisme, amb la qual cosa és ell mateix qui circumscriu a aquest moment la posada en marxa d'aquesta via. Sense aportar cap informació sobre les actuacions que reclama l'advocat.
A més, García-Castellón assegura que no consta cap comunicació rebuda ni emesa al Parlament Europeu. La condició de Carles Puigdemont com a eurodiputat obligaria a presentar un nou suplicatori si l'Audiència vol investigar-lo per aquest cas. De moment, el jutge s'ha limitat a oferir-li que es personi voluntàriament.