Ja fa anys que Catalunya està immersa en un debat públic sobre la cada vegada més minvada presència del català en determinades zones del país. Tanmateix, aquesta situació, la d'una llengua minoritària que mira de sobreviure en front d'una de talla mundial, no és única.
A la República d'Irlanda tothom parla anglès: a tota hora, en tot àmbit i, gairebé, per a qualsevol situació. Però aquesta no és la primera llengua del país o, almenys, així està establert a la Constitució del país, que reserva aquest lloc per al gaèlic irlandès.
Tanmateix, la seva situació del és difícil, agònica segons es miri. De fet, la UNESCO l'ha qualificat com a "llengua en perill d'extinció". I és que segons les dades de la Central Statistics Office, l'oficina nacional d'estadística, dels gairebé cinc milions d'habitants, només 1.761.420 el parlen, xifra que suposa el 37%. Però és que només 73.803 persones (1,55%) diuen utilitzar-lo de manera diària fora de l'àmbit educatiu i, segons l'organització Conradh na Gaeilge, un total de 20.586 d'habitants (0,43%) el tenen com a llengua nativa a les àrees rurals, tradicionalment de parla irlandesa.
Així ha anat minvant l'irlandès en els darrers dos-cents anys
Un estat darrere
Des que Irlanda va esdevenir un estat independent del Regne Unit el 1922, les seves institucions han donat suport i fomentat l'ús i el coneixement del gaèlic irlandès, prohibit i ridiculitzat durant segles de colonització anglesa. "Les institucions governamentals donen suport a l'irlandès i les infraestructures de la llengua -ràdio, televisió, literatura- estan molt desenvolupades", explica a ElNacional.cat el doctor Eoin Mac Cárthaigh, professor del departament de Gaèlic irlandès del Trinity College de Dublín.
Tanmateix, Mac Cárthaigh afegeix que tot i que "l'irlandès és ensenyat a la majoria d'alumnes de la República, la majoria d'angloparlants no aconsegueixen el domini de la llengua irlandesa". Això s'explica, entre altres coses, perquè "una minoria de nens fora de la Gaeltacht [la zona rural de parla tradicionalment irlandesa] va a escoles on l'irlandès sigui la llengua vehicular". Concretament, només el 7,4% dels estudiants de primària tenen l'irlandès com a llengua vehicular, i a secundària la xifra baixa fins al 3%.
Una gaelscoil, una escola on la llengua vehicular és l'irlandès / Foto: Glenman Corporation
Un altre avantatge amb què compta el gaèlic irlandès, gràcies a tenir un estat al darrere, és l'oficialitat de què gaudeix a la Unió Europea des del 2007. Aquesta oficialitat contrasta amb la discriminació al català, que tot i disposar de molts més parlants no gaudeix d'aquest estatus.
Quan la independència (només) no serveix
Tenir un estat independent suposa un avantatge per a la supervivència i el creixement de la llengua, i Mac Cárthaigh ho reconeix comparant la situació del gaèlic irlandès amb la del gaèlic escocès, "el qual no ha rebut un suport significatiu fins el 1980". Però això "no és suficient perquè una llengua pugui sobreviure", expressa contundentment. "La gent ha de voler parlar la llengua perquè prosperi i ha de voler viure en una societat que la valori i la prioritzi", afegeix.
L'irlandès mai reemplaçarà l'anglès i molt poca gent ho vol
Preguntat sobre si no perjudica l'irlandès la convivència amb una llengua tan forta com l'anglès, Mac Cárthaigh no es mostra partidari de suprimir-la tot i admetre que el fet que aquesta última sigui la "llengua mundial del cinema, la música i la cultura juvenil" dificulta implantar un sistema real de bilingüisme a l'illa.
De fet, l'agonia de l'irlandès és de tal magnitud que el doctor Mac Cárthaigh creu que "l'irlandès mai reemplaçarà l'anglès i molt poca gent ho vol". "El meu desig seria viure en una Irlanda de parla irlandesa on la gent també pogués parlar l'anglès però que escollís primer l'irlandès si tinguessin l'oportunitat de fer-ho. No crec que tenir dues llengües oficials les minvi. Per mi, el que és crucial és que la llengua nacional [la llengua pròpia del país] sigui prioritzada de veritat, i no només de paraula, per la gent amb poder i influència", reivindica.
Com l'irlandès va caure en l'oblit
El gaèlic irlandès és la llengua pròpia d'Irlanda i, com a tal, era parlada per la immensa majoria dels seus habitants. Així doncs, com s'ha arribat a l'agònica situació que viu ara? Bàsicament hi ha dos motius: la colonització anglesa i la Gran fam irlandesa.
Tot va començar amb la segona invasió anglesa el segle XVI, que de la mà d'Enric VIII pretenia revertir l'assimilació de la llengua i la cultura gaèlica que havien fet els primers colons anglesos des del segle XII. "Va començar amb la noblesa, que, quan no va ser esborrada ni obligada a anar a l'estranger, va tendir a canviar la seva fidelitat a la cultura i llengua anglesa", explica Mac Cárthaigh.
Memorial en homenatge a les víctimes de la Gran fam irlandesa / Foto: AlanMc
Després les institucions irlandeses van ser substituïdes per les angleses i les corts i el Parlament van passar a ser exclusivament de parla anglesa. "La majoria de terres eren propietat d'irlandesos nadius o de gent amb orígens anglesos molt antics cap al 1600. Un segle després, a causa de la conquesta, la majoria de terres van passar a estar controlades per gent que havia arribat a l'illa després del segle XVI", explica.
Va ser així com l'anglès va esdevenir la llengua dels propietaris i de les institucions estatals i l'irlandès es va convertir en una llengua estigmatitzada, considerada de la gent pobre i sense possessions. "Tenir un estat independent ha millorat l'estatus de l'irlandès respecte de l'estigmatització postcolonial, sentiment que encara és molt fort aquí", denuncia.
Tenir un estat independent ha millorat l'estatus de l'irlandès respecte de l'estigmatització postcolonial, sentiment que encara és molt fort aquí
El doctor en estudis gaèlics també situa l'escolarització exclusivament en anglès, imposada pel govern britànic durant la dècada dels 30 del segle XIX, com una causa definitiva per al declivi de la llengua pròpia de l'illa. "Va ser la manera que els nostres líders abandonessin la llengua i animessin la gent a fer el mateix", lamenta.
Mac Cárthaigh també recorda la importància de la Gran fam irlandesa en la desaparició de la llengua, que es va produir la dècada de 1840 i va esborrar del mapa més de dos milions de persones: un va morir i l'altre va emigrar del país. D'aquests dos milions, la immensa majoria eren parlants nadius d'irlandès.
Un toc d'alerta per al català
Certament, el català disposa de més bona salut que el gaèlic irlandès. Però hi ha aspectes de la situació d'aquest idioma que haurien de posar en alerta tots els qui estimen la llengua pròpia de Catalunya. El més fonamental és que davant d'una llengua de talla mundial com l'anglès, ni el suport de l'Estat irlandès ni l'oficialitat a institucions com la UE estan fomentant la supervivència ni encara menys el creixement de la llengua irlandesa, que mor cada dia una mica més cada vegada que algú, ja sigui des de Dublín, Galway o Limerick, decideix començar el dia amb un good morning en lloc d'un maidin mhaith.