Alemanya no en té prou amb l'acord del PP i el PSOE per desbloquejar la cobertura dels càrrecs més importants de la justícia i, de fet, es mostra bastant pessimista amb l'avenir de la justícia espanyola. Ens ho demostra el titular de l'influent diari alemany Frankfurter Allgemeine, que assegura que "El poder judicial espanyol seguirà sent conservador" i no serà imparcial.
La publicació alemanya explica que els dos jutges que van ser nomenats pel PP després de l'acord amb els socialistes, es consideren conservadors i adverteix que així "el PP continua dominant el màxim tribunal d'Espanya" malgrat que "ja no està al govern des del 2018". Alerten que això "tindrà conseqüències per la jurisprudència espanyola" i recorden que encara estan pendents diligències davant del Tribunal Constitucional sobre la llei de l'avortament i la nova llei d'eutanàsia.
També posen sobre la taula la declaració d'inconstitucionalitat dels estats d'alarma de Pedro Sánchez, a petició del Vox.
El poder judicial espanyol seguirà sent conservador, afirma el diari Frankfurter Allgemeine
Un progrés polític
Els alemanys reconeixen que aquest acord suposa "un progrés polític", després de tres anys de bloqueig per renovar els jutges constitucionals a causa d'aquesta amarga disputa entre el PP i el PSOE. Tanmateix, "els advocats conservadors continuen dominant la justícia espanyola" alerten, i no hi haurà equilibri.
Està clar que el PP no tenia cap mena d'interès a renovar certs càrrecs del poder judicial, que ostentaven la posició des que Mariano Rajoy va guanyar les eleccions del 2011 amb una majoria aclaparadora. Tanmateix, el mandat de quatre dels dotze jutges del Tribunal Constitucional va expirar el 2019, tot i que van seguir ocupant el càrrec fins que a mitjans d'octubre de 2021, PP i PSOE han arribat a un acord per desbloquejar els òrgans constitucionals.
Encara falten renovacions
Parlem del Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i l'Agència de Protecció de Dades, és a dir, gairebé tots, excepte el Consell General de Poder Judicial, del qual el diari alemany encara en considera "més urgent" la renovació. Fa tres anys que el mandat d'aquest òrgan està caducat i, per ara, no hi ha una entesa entre la Moncloa i el PP per poder tancar un acord sobre el Poder Judicial.
Els dos intents seriosos que hi ha hagut per desbloquejar-lo han fracassat estrepitosament. A la sessió de control parlamentari de la setmana passada, Pablo Casado va insistir que calia una “despolitització”. És a dir, que “els jutges escullin els jutges”. Durant les últimes setmanes el PP i el PSOE s'han acusat els uns als altres del bloqueig.
Pressió dels jutges
Ara fa poc més d'un mes, de forma inèdita, les quatre associacions de jutges van fer pinya per pressionar. Es tracta de les tres conservadores i la progressista: l’Associació Professional de la Magistratura, l’Associació Judicial Francisco de Vitòria, Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i Fòrum Judicial Independent. Denunciaven l'ús “partidista” que se n’estava fent i defensaven una reforma del sistema d'elecció dels vocals.
Imatge principal: Carlos Lesmes, president en funcions del Tribunal Suprem / Efe