L'únic cop que efectivament Catalunya va buscar el suport de Rússia va ser amb Francesc Macià durant la dictadura de Primo de Rivera. Macià s'havia exiliat i va fer una ronda per diversos països per buscar suport per al seu projecte d'Estat Català i d'una revolta independentista.

Segons expliquen Enric Ucelay-Da Cal i Joan Esculies al llibre Macià al país dels soviets, a la tardor del 1925 el futur president català va viatjar a Moscou per establir contactes, que va facilitar el posterior dirigent del POUM, el traductor Andreu Nin. Hi va anar acompanyat del seu secretari, Josep Carner Ribalta.

Macià al país dels soviets

Quan Macià va arribar a Moscou feia poc més d'un any que havia mort el fundador de l'URSS, Vladímir Ílitx Lenin, i s'havia format una troika convulsa amb Grigori Zinóviev, Lev Kàmenev i Ióssif Stalin per dirigir el país. Lev Trotsky començava a caure en desgràcia.

Macià es va reunir per separat amb Zinóviev, contrari a Stalin i que moriria executat, i amb Nikolai Bukharin, proper a Stalin i que també moriria executat. El dirigent català també havia de trobar-se amb Trotsky, de qui Andreu Nin era seguidor, però la trobada no va ser possible, per la convulsa situació política.

Nin desapareixeria a Barcelona el 1937 en mans dels estalinistes. I Trotsky seria assassinat a Mèxic el 1940 per un militant del PSUC, llavors aliniat amb Stalin.

El futur president català va trobar els polítics russos preocupats només per repartir-se l'herència de Lenin i sense interès pel que passava al Mediterrani. I no va aconseguir gran cosa de Rússia.

El 1926, però, un any després, Macià va protagonitzar el complot de Prats de Molló, que va fracassar, però que va donar-li l'impuls per proclamar el 1931 la República catalana, posteriorment reconvertida en Generalitat de Catalunya.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat