Pocs mesos després de convertir-se en primer municipi de la Catalunya Nord en reconèixer el dret a parlar en català als plens municipals, Elna es troba amb una denúncia de l'Estat francès. Malgrat que França ha creat mecanismes com l'oficina pública de la llengua catalana per fomentar el seu ús, en aquesta ocasió ha optat per denunciar-lo. La justificació que es recull a la citació planteja que "qualsevol element susceptible de malmetre els principis fonamentals de la República i la jerarquia entre llengua oficial i llengües regionals" es considera com una "reivindicació de la identitat cultural" que xoca amb els postulats de les assemblees deliberatives de les comunitats, segons ha exposat l'alcalde del municipi, Nicolas Garcia, a Ràdio Arrels

Per la seva banda, l'alcalde assegurat que des de l'Ajuntament plantaran cara a la denúncia., la qual creuen que tenen guanyada. A través de les seves xarxes socials, Garcia va afirmar: Anirem al judici i guanyarem! La Vila d’Elna assignada davant d’un jutge, per haver permès llegir els actes oficials també en català". Finalment, el batlle conclou: "Pobra república francesa!". A les xarxes l'alcalde d'Elna ha rebut molt suport d'altres usuaris que s'han escandalitzat per la iniciativa de dur davant els tribunals aquesta mesura del consistori, la qual cercava la promoció i la protecció de la llengua catalana. 

TUIT alcalde elna

Primer municipi a reconèixer l'ús del català a la Catalunya Nord

El 21 d'abril de 2022, Elna es va convertir en el primer municipi de la Catalunya en reconèixer l'ús del català en els plens municipals. El mateix consistori va ressaltar el fet de ser pioners en aquesta mesura quan va ser aprovada: "el primer municipi dels Pirineus Orientals que ho fa de manera oficial". La proposta no va ser ben acollida per totes les forces municipals, ja que cinc regidors van botar en contra. Malgrat tot, fa sis mesos la ciutat va reconèixer aquest dret lingüístic en el si de l'Ajuntament. 

Des de feia mesos que la mesura es gestava. La gota que va fer vessar el vas va ser quan el tinent d'alcalde, Pere Manzanares, va fer una intervenció en català que va provocar que els regidors de l'oposició marxessin del ple. En aquest punt el govern municipal es va decidir a reglar. Abans van consultar amb juristes, si aquesta nova normativa era viable i van rebre una resposta afirmativa. : "Com que nosaltres som tossudament catalans, vam preguntar i vam demanar ajuda i ens van dir que ens enganyaven, que teníem aquest dret", va exposar en el seu moment Garcia. Ara, però, aquest dret es posa en dubte davant dels tribunals.