"Durant les primeres setmanes de l’estat d’alarma es va produir un bloqueig informatiu en l’accés de professionals gràfics als espais on la Covid-19 impactava frontalment: hospitals, residències, tanatoris i cementiris, entre d’altres. Aquest bloqueig informatiu es tradueix en un control del relat per part de les administracions i institucions", diu l'informe Mèdia.cat del Grup de Periodistes Ramon Barnils en el seu apartat de conclusions. El document, titulat Una pandèmia a cegues, explica les conseqüències del bloqueig fotoperiodístic durant les primeres setmanes de confinament per la Covid-19. L'informe assenyala directament els responsables polítics: "La Conselleria de Salut depèn d'ERC (...) sabien que s'estaven jugant la presidència". 

L'informe recull el testimoni de setze periodistes i fotoperiodistes, entre ells Jordi Borràs, Anna Surinyach, Àngel Garcia o Martí Albesa, així com experts i afectats per la Covid-19, amb l'objectiu de documentar com els professionals de la imatge van desenvolupar el seu ofici durant l’estat d’alarma i quines reflexions n'extreuen. En paral·lel, també vol visibilitzar quina opinió tenen sobre el tractament fotoperiodístic les persones afectades per la malaltia i, finalment, entendre quines implicacions comporta la manca de documentació gràfica d'aquest fet històric. “Allò fotografiat és real, ha passat: un fet sospitós pot quedar confirmat quan es mostra una fotografia”, recorda Bru Aguiló, autor de l’informe. Una de les principals conclusions de l'anàlisi és que el control del relat gràfic, mitjançant el veto d’accés a espais crítics durant el primer mes i mig de pandèmia, va implicar una vulneració del dret a la informació i un control gairebé exclusiu del relat per part de les administracions.

Coronavirus Taüts parking tanatori collserola memora morts - Sergi Alcazar

Aparcament públic del tanatori de Collserola ple de taüts / Sergi Alcàzar

Vulneració del dret a la informació

L'anàlisi de la situació de diferents fotoperiodistes denuncia la política opaca de les administracions que ha provocat no poder documentar gràficament la pandèmia de la Covid-19 en un moment clau. Un fet que asseguren que "amagar la part més dura de la pandèmia no ajuda a crear consciència col·lectiva del que ha suposat el virus" i que atribueixen a la manca de "celeritat" dels gabinets de premsa i a un "control del relat claríssim". 

"Els grans hospitals de Catalunya són públics i depenen de l’Institut Català de la Salut. Aquest organisme públic depèn del Departament de Salut. A la Generalitat, com va passar també en governs d’altres països, no li interessava que es veiés el descontrol que hi havia. Per tant, els caps dels departaments de comunicació dels hospitals hi bloquejaven l’accés”, diu l'informe. L'estudi denuncia que "es va vulnerar un dret fonamental: el dret a ser informat". "La diagnosi entre els professionals de la imatge presenta un acord ampli: el control del relat gràfic, mitjançant el veto d’accés a espais crítics durant el primer mes i mig de pandèmia, implica una vulneració del dret a la informació", segueix l'informe, que conclou dient que "el fotoperiodisme va topar frontalment amb allò que s'ha estat tolerant durant anys: la restricció a l'accés a la informació".

Fotoperiodista Jordi Play UCI Clinic - Sergi Alcazar

El fotoperiodista Jordi Play a l'UCI del Clínic / Sergi Alcàzar

Els fotoperiodistes denuncien que fins entrat el mes d'abril no es deixa entrar a mitjans dins els hospitals amb el pretext "del dret a la intimitat de pacients, el 'no és el moment' i el 'faràs nosa', o l'escassetat d'equips de protecció individual". "Tots els discursos dels caps de comunicació deien el mateix: prioritzaven la feina que estaven fent els treballadors sanitaris i el dret a la intimitat dels pacients", diu l'informe, que destaca la resposta dels professionals de la informació que "posen de relleu una falta de consideració de cara a la seva professió", una "manca de confiança vers la seva tasca".

L'informe destaca que "el fotoperiodisme desenvolupa un paper clau a l’hora de crear memòria històrica a través de fotografies d’esdeveniments considerats històrics, algunes de les quals esdevenen icòniques i representatives". “Construeix la realitat social present, així com la realitat social passada” i denuncia que "la mancança d’imatges dificulta il·lustrar i, per tant, entendre el context en què van transcórrer els primers mesos de pandèmia".