L'Associació de familiars de víctimes del franquisme de la Fossa 113 del cementeri de Paterna (Horta Oest) és a punt de tancar una important pàgina en la seva lluita. Els treballs a la fossa comuna més gran en ser exhumada de manera completa al País Valencià són a punt de finalitzar amb la localització de 49 cossos, amuntegats, amb impactes de bala i altres símptomes d'haver patit una mort violenta.

Els familiars esperen la identificació de les restes per poder donar-los un enterrament digne i treure els seus avantpassats d'aquest "mapa de l'horror", tal com el defineix el president de l'associació, Santi Vallès, en declaracions a l'ACN.

En paral·lel, la via judicial es manté oberta. Han interposat un recurs contra l'arxivament de les diligències que la jutgessa va obrir després de les primeres localitzacions i sis dies més tard va arxivar al·legant que la causa havia prescrit perquè els cossos estaven morts des de feia més de 20 anys.

Un dia especial

Tres mesos després d'iniciar els treballs l'equip arqueològic ArqueoAntro és a punt de finalitzar la seva tasca a la Fossa 113. Aquest dilluns varen treure el darrer dels cossos. Ara han de fer una comprovació final del terra de la fossa per descartar que no hi hagi una altra capa i que el nombre de restes localitzades ascendeix finalment a 49 individus.

En buscaven 62, que es correspondrien amb els afusellaments produïts el 18 de gener del 1940 i del 19 de setembre del 1941 a prop del cementiri. Els treballs han estat guiats per les investigacions de Vallès, el registre del cementiri de Paterna, els llibres que documenten els afusellaments al País Valencià i els testimonis orals dels descendents directes encara vius. 

"És un dia especial però això no ha fet més que començar" valora el president de l'Associació, que va iniciar la recerca personal del seu besoncle visitant l'Arxiu de Salamanca, arxius militars i podent fins i tot recuperar el judici sumaríssim que se li va fer al seu familiar. De les seves investigacions va poder esbrinar que en aquelles dues dates varen ser afusellades víctimes d'altres municipis valencians com Rafelbunyol, Ontinyent, la Pobla Llarga, Manises o Carlet. 

Republicans

A l'associació s'han unit desenes de familiars, fins i tot familiars de víctimes que procedien de Burgos, Granada o Madrid. Una de les associades és de Barcelona i busca una víctima procedent de Palacios de la Sierra (Burgos), afusellada també a Paterna. Les víctimes d'aquestes dues "saques" són majoritàriament alcaldes, regidors, sindicalistes, jornalers i treballadors republicans. 

Santi Vallès explica que la repressió al País Valencià va ser més intensa que a Catalunya perquè en dividir-se el front republicà els que varen quedar en aquest costat només tenien la possibilitat de sortida a través del port d'Alacant. Segons les estimacions de l'historiador Vicent Gabarda al llibre 'Els afusellaments al País Valencià" unes 2.237 persones haurien estat mortes a trets entre el 1939 i el 1950 en un mur a prop del cementiri. Si bé no totes estan soterrades a Paterna, la xifra de fosses comunes delimitades en aquest indret és de 50 però podria superar el centenar, segons que ha explicat Vallès citant altres estudis.