El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos que Vox i el PP van presentar contra les resolucions de les meses del Congrés i del Senat del 13 de desembre del 2019 i 23 de gener del 2020 que donaven per bones les diferents fórmules de jurament o promesa del càrrec de diputats i senadors per part de representants independentistes i de Podem. Els magistrats han adoptat la decisió per unanimitat.

Consideren que els recursos presentats poden aclarir i canviar la doctrina del Tribunal "a conseqüència del sorgiment de noves realitats socials" perquè "l'accent suscitat transcendeix del cas concret i pot tenir unes conseqüències polítiques generals".

El TC encara té per resoldre els mateixos recursos que el PP i Cs van presentar contra les fórmules d'acatament dels diputats i senadors independentistes i de Podem a la primera legislatura –fallida- del 2019. En ocasions anteriors, però, les ha tombat.

El tribunal aprecia en els recursos "una especial transcendència constitucional" perquè aquest assumpte "trascendeix del cas concret i podria tenir unes conseqüències polítiques generals". Per això consideren necessari "aclarir la doctrina" del Tribunal Constitucional en aquesta matèria. No obstant això, l'alt tribunal sí que s'ha pronunciat en el passat sobre aquest assumpte.

La fórmula

Els diputats d’Esquerra Republicana van fer servir la fórmula “per la llibertat de les preses politiques i fins la constitució de la República Catalana, per imperatiu legal”. Els de JxCat també per imperatiu legal, “amb lleialtat al mandat democràtic de l’1 d’octubre i al poble català per la llibertat dels presos i exiliats”. Els de la CUP "amb lleialtat primera i última a la sobirania del poble català i per imperatiu legal". Els de Bildu van fer referència a la “Republica Basca”, a una "Navarra sobirana" i a una “Euskal Herria lliure”.

 

Les fórmules dels diputats d’En Comú Podem també van ser diferents i diverses. Mentre el portaveu Jaume Asens es va limitar a prometre el càrrec, altres diputats ho han fet “per les tretze roses” (Gerardo Pisarello), “per un país verd i on tothom tingui dret a l’habitatge” (Laura Campos) o “per un país on l’amor guanyi l’odi” (Joan Mena, Mar García i Ismael Cortés). Els d'Unidas Podemos ho han fet "per la democràcia i els drets socials". 

El precedent basc

El Tribunal Constitucional ja havia establert doctrina al respecte l’octubre del 2017, quan va rebutjar un recurs del PP contra la negativa de diputats del Parlament Basc a jurar la Constitució espanyola. Els magistrats van concloure que “no qualsevol acte parlamentari que infringeixi la legalitat del ius in officum parlamentari resulta lesiu del dret fonamental” invocat. Que la Mesa d’Edat del Parlament Basc acceptés aquelles fórmules “no va lesionar el dret de la resta de parlamentaris a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics en relació amb el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics”. Ara, però, l’alt tribunal considera que hi ha la “necessitat d’aclarir la doctrina” al respecte.

Imatge principal: Les portes del Tribunal Constitucional / EFE