Els diputats al Parlament de Catalunya Salvador Vergés (Junts) i Nacho Martín Blanco (Ciutadans) han exposat a les xarxes socials la picabaralla que tots dos van tenir a la comissió d’esports d’aquesta setmana a la cambra catalana. En el marc del debat d’una proposta de Ciutadans contra la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, els dos diputats es van embarcar en una discussió sobre catalanofòbia i hispanofòbia. Vergés va acusar Martín Blanco de ser catalanòfob i al seu torn Martín Blanco va acusar l’altre d’hispanòfob.

Vergés va defensar la postura de Junts en el debat i va explicar que la plataforma Pro Seleccions Esportives també pot ser el reflex de valors que vagin més enllà dels esports. El diputat de Junts va dir que a tot el món, el món de l’esport expressar “ànsies de llibertat, igualtat, justícia i reivindicacions històriques, contra el racisme, el masclisme”. “L’esport és cultura, igual que la música o la literatura, i ha d’expressar sentiments nacionals”, va dir Vergés.

Vergés recorda el nacionalisme esportiu de Rivera

El diputat de Junts va recordar que l’exlíder de Ciutadans Albert Rivera havia mostrat una samarreta de la selecció espanyola al Parlament i que el juny del 2016 Ada Colau va desplegar una pantalla gegant amb motiu d'un partit entre Espanya i la selecció de Turquia. Vergés també va destacar que fa poc “es va desplegar una banderota espanyola gegant a l’estadi de Cornellà”.

 

 

“A nosaltres -va continuar Vergés- ens és igual que la selecció espanyola participi on li doni la gana, mentre vostès ens boicotegen, però quan siguem independents -que ho serem-, vostè i jo coincidirem en un partit de Catalunya contra Espanya i la meva actitud serà esportiva, espero que la seva catalanofòbia aleshores hagi millorat, perquè empitjorar és impossible”.

Martín Blanco es mostra ofès

Aquestes paraules van encendre Martín Blanco que, en un torn de rèplica, va dir que li havia molestat especialment que Vergés l’acusés de catalanofòbia. El diputat de Ciutadans va defensar que ell respecta la pluralitat de la societat on viu, parla les dues llengües “de manera indistinta” i respecta els seus interlocutors. “És normal que em molesti que m’acusi de catalanofòbia perquè és evident que ningú amb dos dits de front pot dir que jo sigui catalanòfob”.

 

 

“En canvi -continua Martín Blanco-, vostè reivindica la seva hispanofòbia i a vostè no li molesta que jo li digui hispanòfob, perquè per vostè això és una medalla: no em digui catalanòfob perquè els meus actes acrediten que no ho soc i em resulta ofensiu”.