Salvador Viada, un dels onze fiscals conservadors del Tribunal Suprem que aquest dimarts va votar a favor de demanar la imputació del president Carles Puigdemont per terrorisme, ha acusat aquest dimecres el govern espanyol d'haver exercit "ingerències" en la seva tasca i de no respectar el criteri majoritari dels representants del ministeri públic al Suprem. "Ens han fet un 155 encobert", ha dit Viada en una entrevista a Onda Cero, recordant que ara el criteri definitiu quedarà en mans de la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, nomenada per l'anterior fiscal general de l'Estat, l'exministra Dolores Delgado. Viada es mostra convençut que la Fiscalia es pronunciarà en contra.
Els arguments de Redondo no van convèncer
Viada ha afirmat que a la reunió d'aquest dimarts de la Junta de Fiscals que va tombar l'informe d'Álvaro Redondo, el fiscal contrari a investigar Puigdemont per terrorisme, aquest va defensar la seva posició durant una hora i mitja. Viada sosté que Redondo “va defensar bé la seva posició perquè és un bon jurista”, però que els seus arguments no van convèncer, perquè “el contingut de l'informe que va defensar”, segons el seu criteri, "no era encertat". Segons Viada, la instrucció del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón aporta dades sobre la comissió del delicte de terrorisme, perquè el Tsunami Democràtic pretenia "obligar l'Estat a canviar d'opinió". Els fiscals del Suprem van analitzar l'exposició raonada que havia fet el jutge de l'Audiència Nacional García-Castellón. Així doncs, assumint que tot sigui "probablement cert", l'assumpte "no té gaire complexitat perquè en el tipus penal del terrorisme estan recollits tots els requisits", aclareix el fiscal.
Els requisits de terrorisme
Segons Onda Cero, abans del 2015, perquè s'apreciés el delicte de terrorisme calia que l'acusat pertanyés o tingués una relació amb una banda terrorista. Tot i això, quan van aparèixer els llops solitaris, es va canviar la norma i, per això, avui dia, per considerar terrorisme "cal cometre un delicte greu sempre que es faci amb una finalitat concreta", explica Viada. Aquesta finalitat concreta —que es diu el tipus subjectiu o l'ànim de l'autor— la recull el jutge a l'exposició raonada, amb els comunicats de Tsunami Democràtic, gairebé de manera literal: obligar l'Estat a negociar, a canviar d'opinió sobre aquest tema. D’aquesta manera argumenta Viada que l'assumpte no és gaire complex des del punt de vista penal, tot assegurant que en les accions del Tsunami es van produir situacions en què hi va haver algun cas de temptativa d'homicidi. “Si un entén que Tsunami és una organització que llança masses de persones a confrontar-se directament amb les forces de seguretat de l'Estat, aquells que llancen les masses haurien d'assumir les conseqüències del que pugui passar. En conseqüència, aquestes lesions, aquestes temptatives d'homicidis en algun cas són atribuïbles a les persones que llancen a les masses. Per això, “hi ha alguns companys (referint-se als quatre que van votar en contra) que no comparteixen aquest matís, però la majoria sí”, sosté Viada, que va explicar que perquè hi hagi delicte de terrorisme, han de ser delictes greus i, perquè són greus, han d'estar castigats amb penes de més de 5 anys de presó. Per això, "cal analitzar quins delictes es van anar cometent, segons l'exposició raonada, per comparar-los amb la pena que se'ls assigna al Codi Penal i distingir quins són greus i quins no".
Discrepància dels caps de la Junta de Fiscals
Un cop la Junta de Fiscals del Suprem va tombar l'informe contrari a perseguir el Tsunami per terrorisme, la qüestió quedarà en mans de la tinent fiscal del Suprem, María de los Ángeles Sánchez Conde, que imposarà el seu criteri en un cos jeràrquic. Això és així perquè durant la reunió d'aquest dimarts es va produir una discrepància entre els dos caps de la Junta de Fiscals. D'una banda, Fidel Cadena, partidari de perseguir Puigdemont, i de l'altra, Joaquín Sánchez-Covisa, que es va pronunciar en contra. Segons Viada, "en els últims temps" el govern espanyol està posant els fiscals contra les cordes i els força a elegir entre "plata o plom". "Quan ens ataquen, ataquen una interpretació de la llei que fins ara ha estat pacífica", i ho fan "per interessos obertament polítics", ha argumentat, per "assegurar una majoria parlamentària". "Quan veiem que es produeixen aquest tipus de coses, ens preocupa", ha conclòs, i "mantenim la nostra interpretació recta de les coses".
Salvador Viada explica que quan ahir va entrar a la Junta, un company li va advertir: "Ens faran l'article 24", sobre la unitat d'acció i la jerarquia. Això vol dir que si el resultat de la votació no és favorable al criteri que no hi ha delicte de terrorisme, hi hauria discrepàncies entre els caps i l'assumpte s'escalaria. "Això et treu l'ànim, perquè jo pensava que estava fent aquí una cosa important i, en realitat, estic complint un tràmit", es queixa el fiscal. Amb això, segons Viada, la discrepància dels fiscals del Suprem passa a ser una mera aparença. "Al capdavall, això està fet amb totes les garanties perquè ho resolgui el fiscal general de l'Estat”, sentencia, mentre afegeix: "Ens han fet un 155 encobert”.