La Fiscalia sosté que la intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir l'1-O no va afectar "en absolut la normal convivència ciutadana", perquè els agents van actuar en "legítima defensa", i recrimina al Govern la seva "irresponsabilitat" en convocar concentracions "tumultuàries".

En un escrit presentat davant el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que té a les seves mans la denúncia de la Generalitat contra les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O, el ministeri públic s'oposa a investigar l'actuació global dels dos cossos i demana que s'indagui només la intervenció dels agents en un local de votació, l'escola Jesuïtes de Sant Gervasi.

El fiscal entén que en la jornada de l'1-O, en alguns casos els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van intervenir en "legítima defensa" davant de la intervenció d'"individus no identificats" que van actuar "violentament" en contra seu, i remarca que els dos cossos van obeir l'ordre judicial d'impedir el referèndum, que també s'havia traslladat als Mossos d'Esquadra.

Després de les càrregues policials per impedir l'1-O, la Generalitat va denunciar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil davant del jutge en considerar que les seves actuacions van ser "violentes i desproporcionades" i van suposar una "manifesta pertorbació de la pau pública" i un "clar incompliment" de les ordres judicials que especificaven que les forces de seguretat no podien afectar la "normal convivència ciutadana".

"Res més lluny de la realitat", respon el fiscal, que considera "general, indiscriminada i inconcreta" la denúncia del Govern i defensa que les mesures adoptades per la Policia i la Guàrdia Civil "en absolut van afectar la normal convivència ciutadana".

"Van afectar, sens dubte, els nombrosos grups de persones que de forma irresponsable havien estat convocats pel Govern de la Generalitat, coneixedor de la il·legalitat de l'acte i de les mesures judicials adoptades (per impedir-ho)", sosté el ministeri públic.

Pel fiscal, grups de persones es "van amuntegar" de forma "voluntària, concentrada i coordinada" en determinats punts de Barcelona per "de forma tumultuosa impedir als agents policials interventors el compliment de la resolució judicial" que els ordenava impedir l'1-O.

"L'actuació dels cossos policials actuants podria estar emparada per la causa de justificació de compliment d'un deure i, en alguns casos, per la legítima defensa davant de les actuacions d'individus no identificats de moment, que van actuar violentament contra els agents cometent presumptes delictes d'atemptat i resistència", sosté el fiscal.

Segons l'escrit, la Policia i la Guàrdia Civil van actuar en compliment d'una ordre expressa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que els va ordenar impedir l'obertura dels col·legis, per la qual cosa els dos cossos van obeir aquestes directrius, que també s'havien traslladat, segons recorda, als Mossos d'Esquadra.

El fiscal veu "impossible" contestar a una "acusació genèrica" com la de la Generalitat, que sosté que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van usar la "violència" contra persones que es concentraven "pacíficament", en considerar que és una acusació "indiscriminada" sobre l'actuació de nombrosos agents al llarg de tot el dia.

En qualsevol cas, el ministeri públic, en un "exercici intel·lectual", basant-se en les dades proporcionades per la Generalitat, remarca que si l'1-O van votar 2.262.424 persones i 844 van quedar ferits, d'això es desprèn que un 0,037% dels votants van resultar afectats per la "presumpta violència policial".

A més, en haver-hi un únic ferit greu, el fiscal remarca que això representa que va haver "un 0,000042% d'individus afectats per la presumpta violència greu policial".

Això no obstant, el fiscal reconeix que cadascun dels casos concrets "mereix i obliga" jutges i fiscals a aclarir els fets, per la qual cosa demana que s'obri una investigació sobre la intervenció policial al centre educatiu Jesuïtes de Sant Gervasi, al carrer Avenir de Barcelona.

Per al fiscal, la Generalitat pretén amb la seva denúncia generar una "interessada confusió", per "posar el focus en la presumpta violència de les actuacions dels membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per deixar en la penombra el greu comportament" dels membres del Govern català.