La fiscalia espanyola està tancant els darrers serrells de la seva acusació contra els presos polítics catalans, i no només no rebaixarà l'acusació sinó que mantindrà que es va produir una rebel·lió, segons ha informat la Cadena SER.
L'únic petit canvi és que la fiscalia es mantindrà en la franja baixa de la petició de penes per rebel·lió. Poden arribar als 30 anys, però segons les mateixes fonts apuntarà als 15 anys, cosa que no satisfà en absolut les peticions de posada en llibertat dels presos que fan el Govern i els partits independentistes.
L'escrit de qualificació provisional serà presentat en els propers dies, i en ell la fiscalia manté el mateix criteri que va defensar durant el mandat de Mariano Rajoy, en les dues querelles que van derivar en la instrucció del jutge Pablo Llarena. El canvi de govern i l'elecció de la nova fiscal general de l'Estat, María José Segarra, no ha comportat cap variació.
Des del principi de la causa, la fiscalia ha estat la principal impulsora de l'acusació per rebel·lió; les querelles asseguraven que l'acusació per rebel·lió "és ferma" perquè "es van utilitzar vies violentes". Tant Llarena com la sala d'apel·lacions han mantingut també aquesta acusació durant la fase d'instrucció.
El delicte de rebel·lió pot comportar fins a trenta anys de presó, les penes mínimes que pensa demanar la fiscalia, en cas de considerar els acusats com a "ideòlegs principals", parteixen dels quinze anys, però poden ser inferiors si, per exemple, es considera un dels presos com un "comandament subaltern".
Finalment, serà la sala penal del Tribunal Suprem qui decideixi, en última instància, si condemna els presos polítics per rebel·lió. A més d'una condemna de presó, podrien estar exposats també a condemnes d'inhabilitació que poden arribar als 25 anys d'inhabilitació absoluta.