El fiscal general de l'Estat ha enviat la petició de pena de nou anys d'inhabilitació per a Francesc Homs per permetre la celebració de la consulta del 9-N, moment en què ocupava el càrrec de conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

La Fiscalia demana l'obertura del judici contra Francesc Homs per un delicte de desobediència greu i prevaricació, ja que va seguir endavant amb els preparatius de la consulta del 9 de novembre del 2014 tot i la suspensió del Tribunal Constitucional.

Segons l'escrit del ministeri públic, "l'acusat Francesc Homs i Molist no va adoptar la suspensió de cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració d'aquesta consulta que depenien directament del Departament de la Presidència del qual era titular, va impulsar activament els treballs preparatoris de la convocatòria, va posar els serveis jurídics del seu Departament a disposició del CTTI per exercir accions legals davant una eventual suspensió adoptada per empreses privades, i, en definitiva, va potenciar després d'haver conegut la Providència de suspensió dictada pel Tribunal Constitucional el desenvolupament de l'anomenat "procés participatiu".

A més, el fiscal explica en el seu escrit de conclusions provisionals que: "L'acusat Francesc Homs era plenament conscient, i més en la seva condició de cap dels serveis jurídics de la Generalitat, que amb la seva actuació de violar l'obligat acatament a les decisions del Tribunal Constitucional".

Els testimonis

La Fiscalia posa contra les cordes les empreses que el Govern va contractar per tirar endavant la consulta i cita com a testimonis al judici responsables de T-Systems, CTTI, Focus, Media Planning i Fira de Barcelona. Són els que van activar tota la campanya i els que van instal·lar els sistemes informàtics per comptar els resultats i la sala de gestió i comunicació del 9-N.

També demana la citació de càrrecs dels departaments de presidència i l'IDESCAT.

El ministeri públic demana també com a proves per al judici els contractes del Govern amb les empreses per la consulta i els correus electrònics que es van creuar. 

Cronologia del cas Homs

El 21 de març el TSJC va enviar al Tribunal Suprem la seva exposició raonada on defensava que tot el sumari se n'havia d'anar a Madrid. El cas va caure llavors en mans del president de la sala penal, Manuel Marchena. Marchena va retornar les diligències immediatament al TSJC fins que decidís si imputa Homs i si es queda tot el cas. En l'escrit on retorna la documentació, recorda al jutge que instrueix la causa des de Catalunya que en el cas que s'acabi quedant tot el cas, el sumari haurà d'arribar a Madrid íntegrament en castellà.

El jutge del TSJC, Joan Manel Abril, considera inseparable la instrucció i creu que ha de ser el Tribunal Suprem qui ha d'investigar Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9-N. Dins la seva instrucció, va donar la possibilitat a Francesc Homs a declarar voluntàriament.

I el 7 de març Homs va anar al TSJC, on no va admetre ni negar res, sinó que va fer un al·legat en pro de la independència amb frases com: "Com més alta sigui la pena, més gran serà la victòria". Homs va entrar per la porta principal del Palau de Justícia com mesos abans ho havien fet Mas, Ortega i Rigau, acompanyat de diversos diputats i consellers i amb una petita concentració popular amb estelades. 

La declaració al Suprem

El 19 de setembre Francesc Homs va declarar al Tribunal Suprem. Van ser dues hores on l'exconseller de la Presidència va fer constar que la prohibició de la consulta del 9-N del 2014 per part del Tribunal Constitucional "no era concreta i no determinava" exactament què s'havia de prohibir. L'exconseller de la Presidència es va agafar al fet que prohibir la consulta en la seva totalitat és paralitzar una acció de govern.

Homs va explicar al jutge Andrés Palomo que en el context polític actual a Catalunya el procés era "imparable". El diputat només va respondre el magistrat i ho va fer mentre anava fent el seu al·legat amb un alt to polític. I va ser en el transcurs de la seva explicació i els matisos del jutge que Homs va dir: "Vostè no tergiversarà les meves paraules". Segons fonts judicials, el jutge buscava les contradiccions d'Homs en el seu relat.

La primera declaració

La primera declaració que va fer Homs sobre el 9-N a l'Audiència de Barcelona va ser voluntària. Va ser un tràmit al qual es va acollir i que li va obtenir el jutge de l'Audiència de Barcelona que investiga Mas, Ortega i Rigau i que s'ha fet poques vegades. Hi ha un precedent en el cas dels ERE d'Andalusia, on finalment la causa també es va partir en dos, com ha passat amb el 9-N.

L'exconseller de la Presidència, ara diputat de Democràcia i Llibertat al Congrés, va fer un al·legat durant la declaració però no va voler entrar a explicar res del que se l'acusa per justificar la imputació, perquè el tribunal competent és el Suprem. Homs va fer una explicació genèrica amb frases èpiques: "Com més altes seran les penes que ens demanen, més alta serà la victòria". I va deixar molt clar a totes les parts que el país s'està enfrontant a "un judici polític". 

Homs va ser dur amb el fiscal, i va acusar el ministeri públic d'estar al servei del govern de l'Estat espanyol. I va citar el president del TSJC, Jesús Barrientos, que en la seva presa de possessió va dir que el debat polític no havia de traslladar-se als tribunals. El diputat de Democràcia i Llibertat va girar el discurs al voltant de la idea que la seva imputació no és gratuïta en uns moments de negociació del govern espanyol per a la investidura del president. La primera declaració va ser el 7 de març.