La Fiscalia Superior de Catalunya acaba de presentar el seu escrit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el qual es posiciona a favor de mantenir les eleccions per al 14 de febrer, tal com es van convocar el desembre passat.
En el seu informe afirma que el decret del Govern ajornant la data de la votació "vulnera el dret fonamental a la participació política". En aquest sentit diu que cal estimar el recurs del demandant i que s'ha de declarar nul el decret d'ajornament del Govern.
Ahir es va acabar el termini perquè el demandant presentés el seu escrit. Avui ho ha fet la Fiscalia i s'obre ara un termini de quatre dies perquè el Govern de la Generalitat presenti el seu informe per defensar l'ajornament. Un cop acabat el termini, la secció 5ª de la sala contenciosa administrativa té dos dies de marge per dictar la sentència. La data límit és el dilluns 8 de febrer.
La Fiscalia conclou que "la suspensió i ajornament electoral previst en el Decret 1/2021 impugnat no respon en realitat a una mesura de salut pública, sinó... de garantia d'un procés electoral a celebrar amb plenes garanties sanitàries, destinades a salvaguardar tant la participació política com l'exercici del dret al vot". Argumenta que l'actual situació de pandèmia i de crisi sanitària és la mateixa que ja existia en la data de la convocatòria electoral el 21 de desembre del 2020, "l'únic aspecte nou és que hi ha hagut un significatiu increment del nombre de contagis propi de l'alta variabilitat de la pandèmia, cosa que era notòriament previsible en el moment en què es van convocar les eleccions.
El ministeri públic para també una especial atenció en el decret signat pel vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès. Diu que "està infringint de manera directa tant la normativa estatutària catalana com la normativa electoral general", perquè cap de les dues disposicions normatives "contempla la possibilitat de suspendre ni ajornar unes eleccions que ja han estat convocades. I recorda que aquesta convocatòria electoral és extraordinària i ve motivada per una dissolució automàtica del Parlament que "obliga a la immediata i inajornable convocatòria i celebració d'eleccions que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria".
Remarca, a més, que tot i que l'Estatut de Catalunya atorga la competència de convocar eleccions al president o al vicepresident en funcions, no els faculta per suspendre-les o ajornar-les perquè les seves executives, com les de tot el Govern, estan limitades. A més, destaca que el decret "resulta orfe de tota referència de remissió a una norma legal que doni cobertura i permeti adoptar aquesta decisió".
Les diferències entre Catalunya i el País Basc i Galícia
La Fiscalia es fixa en el precedent de les eleccions al País Basc i Galícia que es van haver d'ajornar.
Segons l'informe del ministeri públic, tant el lehendakari com el president de Galícia tenen entre les seves competències la dissolució de l'assemblea legislativa i que això "no és equiparable a la convocatòria automàtica d'eleccions a Catalunya. I que, per tant, "les consideracions relatives a la indisponibilitat d'aquesta convocatòria ni a la competència per deixar-la sense efecte poden articular-se sobre els mateixos paràmetres".
Es fixa també en la data en què es fan els decrets. 17 de març al País Basc i 18 de març a Galícia. Tres i quatre dies després que es decretés l'estat d'alarma amb unes "severes restriccions a la mobilitat ciutadana, taxativament excepcionada en supòsits, que, com a molt, permetien incloure situacions de força major o situacions de necessitat". I en aquest sentit la Fiscalia destaca que "les mateixes restriccions legals imposades en el marc de l'estat d'alarma eren les que impossibilitaven ope iuris la mobilitat imprescindible per a la celebració" de les eleccions.
Fixar un criteri
En el preàmbul de l'informe, abans d'entrar en el fons, el fiscal destaca que l'objecte de la resolució que s'està valorant per part de la sala contenciosa administrativa del TSJC "no qüestiona la pertinença ni l'encert polític" de la decisió d'ajornar les eleccions, "compartida a més per la majoria de les forces polítiques amb representació parlamentària a la comunitat autònoma".
Segons la Fiscalia, "es tracta simplement de fixar un criteri sobre si l'ordenament jurídic vigent permet ajornar unes eleccions autonòmiques ja convocades" i fixar en quins supòsits es podria fer, mitjançant quin procediment i amb quines garanties es pot acordar aquest ajornament.