La Fiscalia ha sol·licitat en el seu escrit de conclusions provisionals més de 80 anys de presó, en concret 83, per a l'exministre d'Economia Rodrigo Rato per suposadament defraudar més de 8,5 milions d'euros, acusant-lo de delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals i corrupció en els negocis, entre d'altres, en el marc de la causa sobre el presumpte origen il·lícit del seu patrimoni.

El Ministeri Públic ha acusat Rato d'onze delictes contra la Hisenda Pública, demanant penes d'entre quatre i sis anys de presó per cadascun; un de blanqueig de capitals, pel qual reclama sis anys; un altre d'insolvència punible, pel qual demana quatre anys; un altre de corrupció en els negocis, amb una sol·licitud de pena de quatre anys; i d'un delicte de falsedat documental, a què aparella tres anys. A aquesta petició, el ministeri fiscal ha sumat les corresponents penes de multa i accessòries i la indemnització a l'administració tributària per les quantitats defraudades.

Més de 15 milions en una dècada

Segons ha informat la Fiscalia General de l'Estat (FGE) en un comunicat, s'han identificat increments patrimonials no justificats entre 2005 i 2015 per un import total de 15.633.056,87 euros i les quotes defraudades ascendirien a 8.586.121,67 euros.

D'acord amb les tesis fiscals, Rato ha mantingut des de 1999 un patrimoni ocult a la Hisenda Pública a través de diverses societats amb les que hauria realitzat contínues activitats d'inversió financera mitjançant multitud de comptes bancaris oberts a Bahames, Suïssa, Mònaco, Luxemburg i el Regne Unit, entre altres llocs, en una operativa desconeguda pel fisc espanyol i que hauria constituït fets imposables entre 2005 i 2015.

En la instrucció d'aquest procediment, a més hi ha indicis racionals que Rato, sent president de Caja Madrid Bankia, càrrec que va ocupar entre gener de 2010 i maig de 2012, va cobrar indegudament comissions procedents dels contractes de publicitat que l'entitat bancària va signar amb 4 les entitats Publicis i Zenith relatius a la fusió i sortida a borsa de l'entitat. 

L'acusat es va acollir al novembre de 2012 a l'amnistia fiscal aprovada pel Govern de Mariano Rajoy, declarant ser el propietari de Xarxa Rose, i ometent qualsevol referència a altres societats que ell mateix tenia.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat