La Fiscalia general de l’Estat ha decidit arxivar la denúncia de l'exconseller i diputat del PDeCAT Francesc Homs contra el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i l’exministre de Sanitat Alfonso Alonso, per desobediència i prevaricació administrativa per incomplir sentències del TC. En l’escrit on es comunica l'arxivament, al qual ha tingut accés El Nacional, la Fiscalia argumenta àmpliament les raons per les quals desestima la denúncia i adverteix “a títol preventiu” que la “presumpta desobediència” que denuncia Homs “de cap manera pot assimilar-se, per obtenir conseqüències penals” amb les situacions derivades amb la convocatòria del 9-N.

Homs va presentar el passat 30 de gener la denúncia contra Rajoy, l’exministre de Sanitat Alfonso Alonso i l’exsecretària d’Estat de Serveis Socials Susana Camarero per desobediència i prevaricació arran l’incompliment de sentències del TC sobre la invasió de competències de la Generalitat en relació a la concessió de subvencions a càrrec de 0,7% de l’IRPF.

En presentar la denúncia en roda de premsa, Homs va deixar clar que l’objectiu era instar la Fiscalia a actuar contra Rajoy “amb els mateixos arguments que utilitza per querellar-se contra polítics catalans”. La seva voluntat era que servís com a “prova del cotó” per comprovar si els judicis oberts pel 9-N i el procés obeeixen a una “persecució de les idees polítiques o d’acord amb fonament de dret”.

Arguments del delicte de desobediència

Finalment, la Fiscalia ha comunicat l’arxivament de la denúncia, segons el text, “per no revestir els fets denunciats el caràcter de delicte”. L’ofici, signat pel tinent fiscal del Tribunal Suprem, Luis Navas Ramos, es va dictar el passat dia 6 de febrer, el mateix dia que començava el judici contra l’expresident Artur Mas per la consulta del 9-N, però la comunicació per correu ordinari no ha arribat fins avui.

L’escrit, de deu pàgines, rebutja els dos delictes que es denuncien, limita el cas a una “vulneració de competències autonòmiques” i adverteix que el delicte de desobediència requereix la concurrència de diferents element: existència d'un "mandat exprés, concret i terminant de fer o no fer una específica conducta"; que l'ordre hagi estat "clarament notificat a l'obligat a complir-la"; i la resistència a complir -frau de desobeir-, que implica una "oposició ferma, persistent i rebel" a obeir.

Desvincula del cas del 9-N

Així mateix, s'afegeix una darrera consideració “només a títol preventiu” i “davant altres interpretacions” que vulguin vincular aquest cas a les presumptes desobediències que han donat peu als judicis pel 9-N. “[La presumpta desobediència de l'Estat] de cap manera pot assimilar-se, per obtenir conseqüències penals amb les situacions derivades de la Llei Autonòmica 10/2014, de Consultes populars no refrendàries i el Decret autonòmic 129/2014 de Convocatòria d’una consulta”, adverteix. El fiscal no argumenta més les raons per les quals no es pot fer aquesta assimilació i es limita a recordar que tant aquella llei com el decret van ser recorreguts pel govern de l’Estat, la qual cosa va donar peu a les providències del TC “presumptament desobeïdes” que finalment han derivat en els procediments penals contra l'expresident Mas i membres del seu Govern. 

Homs denuncia doble vara

En un acte aquest vepre a l'Ateneu, Homs ha lamentat que en rebutjar la seva querella, tot i admetre els incompliments del Govern de Rajoy, la Fiscalia ha quedat “retratada” demostrant una doble vara de mesurar. “Això és dret penal d’autor o dret penal de l’enemic: jo tinc unes regles menys on no em convé, que aplico altres”, ha denunciat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat