“Les llengües tenen dos enemics, els que les volen prohibir i els que les volen imposar”. Amb aquestes paraules la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, defensava els acords entre la seva formació i el Partit Popular que, en el context del pacte d’investidura de Mariano Rajoy, busquen forçar un sistema educatiu de trilingüisme a Catalunya.

De fet, la situació de prohibició i/o imposició l’aplicava Arrimadas a la llengua catalana com a crítica a l’actual sistema d’ensenyament basat en la immersió lingüística, tot plegat contraposant-ho a un model de trilingüisme –fracassat a les Illes Balears– que obvia que la llengua castellana està imposada per la Constitució espanyola (article 3.1) i que proposar un model de tres llengües és, també, un tipus d’imposició lingüística.

En tot cas, el que sobta de tot plegat és que Arrimadas hagi triat per defensar el seu posicionament sobre el model educatiu català una frase original de Fernando Sabater, ideòleg i cofundador d’Unión, Progreso y Democracia (UPyD) i, fins no fa gaire, veu força crítica respecte a Ciutadans i el seu projecte polític.

Ideòleg i cofundador d’UPyD

Efectivament, al setembre del 2008 en un acte a Palma, Savater va assegurar públicament que les llengües “tenen dos grans enemics, els que les imposen i els que les prohibeixen”. L’ideòleg d’UPyD, impulsor del Manifiesto por la Lengua Común –text que defensa la preeminència del castellà sobre qualsevol altra llengua–, va defensar en aquell acte a Mallorca que l’anomenada “llengua comuna”, en referència al castellà, era “un bé necessari en un Estat democràtic”. De fet, un altre líder d’UPyD, Carlos Martínez Gorriarán, va arribar a dir el mateix dia que calia arribar a una “cooficialitat real” en aspectes com la retolació indicant que, en tot cas, si no es volia el bilingüisme, calia apostar “només per la llengua comuna”.

El cas és que tot i la sintonia en termes lingüístics, Savater ha mantingut una posició ferma de crítica contra Ciutadans, de qui va arribar a dir que no eren més que “un estat d’ànim”. De fet, aquest ideòleg va figurar com a número cinc de les llistes d’UPyD per Madrid a les recents eleccions del 26-J, quan aquest partit, com al 20-D, no va aconseguir ni un sol escó al Congrés dels Diputats.

Arrimadas fa seva aquesta frase precisament en un moment en què Ciutadans planteja un cert retorn als orígens, quan el partit es va fundar bàsicament com a partit contrari a la immersió lingüística, i porta aquesta qüestió al pacte d’investidura amb el PP obviant el posicionament del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat. Remetre's a Savater en aquestes circumstàncies, encara que sigui sense citar-lo, és una manera d’obrir la porta a un ferm defensor de la “llengua comuna” políticament en hores baixes.