La defensa d'Alberto Rodríguez, liderada per l'advocat Gonzalo Boye i Isabel Elbal, demana que l'ara exdiputat canari de Podemos recuperi el seu escó al Congrés dels Diputats i porta el cas al Tribunal Constitucional al qui sol·licita recurs d'empara i mesures cautelars. Així doncs, assenyala com a principal culpable la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, a qui acusa "d'inventar-se" totes les justificacions per haver-lo expulsat, fins i tot ara que ja ha complert la pena en forma de multa interposada.

Marchena i els Lletrats del Congrés se'n desentenen

En l'escrit, detalla cronològicament tota la successió dels fets i lamenta que "Batet en cap moment ha contestat res del que se li ha plantejat". Fins i tot, la defensa recorda com el mateix Manuel Marchena, president del Tribunal Suprem, va justificar quan Batet li va preguntar per Rodríguez, que "el seu òrgan no tenia potestat" política per decidir si havia de ser expulsat del seu escó i li recordava a la presidenta que la resolució del cas ja havia quedat dictada amb les conseqüències penals. Però això no és tot. Batet també es va deixar aconsellar pels Lletrats del Congrés el passat 18 d'octubre de 2021. Aquests van traslladar a la presidenta que no podia haver "cap conseqüència extra penal que afectés a la condició de diputat del senyor Rodríguez, amb cap dels supòsits".

"Batet vulnera tots els drets existents"

De fet, han estat els mateixos lletrats els qui van advertir a Batet que suspendre'l comportaria retirar-lo dels "seus drets i deures i una pèrdua de la seva condició". Batet va fer cas omís del Suprem i els Lletrats ja que, fins i tot, va prendre la decisió tres dies abans de rebre la resposta d'aquests. Així doncs, sembla tot una operació de maquillatge on el desenllaç final ja estava escrit per la mateixa socialista des d'un principi.

L'escrit de Boye és molt dur contra la presidenta a qui acusa "d'haver vulnerat tots els drets possibles que existeixen" i haver permès interposar penes que no pertocaven. De fet, l'únic tràmit que el Congrés havia de complir és que durant un mes i quinze dies amb què es fixava la liquidació econòmica de la seva multa, Rodríguez no podia presentar-se a càrrecs públics però el ministeri fiscal en cap cas va obrir l'aixeta perquè el càstig anés a més.

Perilla el seu escó al Senat?

D'altra banda, si el cas no canvia de rumb, Boye alerta de les derivades que pot tenir: "La condemna de la pena d'inhabilitació especial imposada en la sentència impugnada implicaria la pèrdua definitiva de l'escó de senador per la circumscripció de Melilla que actualment ocupa el demandant". I demana restablir el càrrec de forma urgent ja que el temps també va en contra: "La duració mitjana d'un procés d'aquesta mena, pot fixar-se en divuit mesos i podria comportar un efecte addicional per impedir que pugui intentar renovar el seu mandat pel Senat mitjançant l'exercici del dret a sufragi passi". I conclou que si el cas segueix ajornant-se provocarà una "certa perturbació dels interessos generals". El desenllaç de Rodríguez podria marcar un precedent en els drets i deures dels diputats.

L'origen del cas es remunta ara fa vuit anys. Segons la sentència, el dia 25 de gener de 2014, a la ciutat de La Laguna, amb ocasió de la reobertura de la Catedral es van organitzar diferents actes als que estava previst que assistís el llavors ministre de Cultura. La seva presència va suscitar una manifestació de rebuig a la Llei d'Educació (LOMCE), recentment promulgada. Cap a les onze del matí es van concentrar unes 500 persones davant del cordó policial. En el curs dels enfrontaments físics, a causa de l'actitud violenta d'alguns dels congregats, l'acusat Alberto Rodríguez Rodríguez va clavar un cop de peu al genoll a un agent de la Policia Nacional que, a conseqüència d'ella, va patir una contusió de la qual va guarir en un dia, sense impediment per a les seves activitats habituals.