La divisa és clara: fer caure el símbol, fer caure Mas. La CUP ha decidit continuar amb la seva tesi: no investir Artur Mas i esperar que Junts pel Sí (JxSí) bellugui "la fitxa", és a dir, que presentin un candidat alternatiu. El missatge de la Jornada de Debat Nacional que la biosfera cupaire ha celebrat aquest diumenge a Manresa ha estat clar: furgar per trobar dissidències dins JxSí que apartin Mas de la carrera presidencial.
Durant el matí, representants del comitè negociador, diputats i membres del secretariat han explicat el minut i resultat de les converses amb JxSí. Han detallat les propostes fetes i, fins i tot, Anna Gabriel s'ha permès criticar ERC per la seva actitud de pressionar-los per assolir més quotes de poder.
Després han parlat tretze territorials i les nou organitzacions. Només dues de les tretze territorials s'han mostrat obertes a investir Mas: Maresme i Girona. Les altres s'hi oposaven amb fermesa, com Barcelona, i altres entonaven l'hàbil keep calm que s'ha imposat en la política catalana els darrers tres anys.
Els del No
Les organitzacions ho tenien més clar. Més enllà de la posició d'Endavant Osan –en contra– o Poble Lliure –més propers a l'acord–, organitzacions com Lluita Internacionalista o Corrent Roig s'hi oposaven fermament.Qui ha mobilitzat els seus quadres ha estat Arran, la pedrera de la CUP, per a carregar contra el símbol de la "retallada i les privatitzacions" que significa no només Mas sinó CDC. "Tot el jovent que acaba d'arribar a la lluita independentista ha girat l'esquena a l'acord. I els que com jo, que hi portem trenta anys, i sabem què ens ha costat arribar fins aquí, ens hem quedat amb un pam de nas", confessava un veterà dirigent cupaire a El Nacional tan bon punt han acabat les votacions.
Moment Fainé
A la tarda, el debat ha estat més prolífic, amb una munió de paraules demanades per part de militants i membres del cosmos cupaire. Tenien dos minuts per enraonar. I Déu n'hi do si els han aprofitat. Intervencions de tots colors, amb raons diverses i contundents. Però tot indicava que la majoria apostava per no investir Mas."Abans investiríem Isidre Fainé que a Mas", ironitzava un. Una altra exposava que "Mas era el símbol que calia fer caure, com Ada Colau va fer amb el retrat del rei, allò sí que va ser Divino de la Muerte".
A cada intervenció, aplaudiments. La Maria José, de Barcelona, ha posat com exemple l'estratègia de la CUP amb Colau: "a les reunions de confluència ens deien que érem uns radicals i ara som un referent. No investim Mas i, si cal, eleccions". Potser la Maria José no recorda que la CUP li va prestar un vot a Colau.
Ha arribat molt lluny!
Un senyor de l'Alta Garrotxa ha demanat comprensió "amb el moment històric". "CDC ha arribat molt lluny!", recordava una altra. "Amb Mas, el procés es fa més estret, no pas més ample. Si no és president l'esquerra s'alinearà amb la independència", afirmava un altra. "No podem investir Mas perquè no podem permetre que CDC lideri institucionalment el procés", asseverava una veu. I un altre concloïa que "els adversaris són a Madrid i no dins de casa". El fil conductor de totes les intervencions: proves palpables cap a la ruptura i el procés constituent.Finalment ha arribat la votació dels quatre punts. Comptat i debatut, es resumien així: demanar a JxSí una alternativa a Mas (823 vots), anar a noves eleccions al Parlament de Catalunya (574), acceptar la investidura d'Artur Mas (434) i els que esperen que se celebrin les eleccions generals espanyoles del 20D (139).
Per tant, la CUP és on era, però amb una diferència, passar a l'ofensiva i reconvertir el pressingCUP en pressingERC i els independents per tal que Mas caigui.
Mas o març
Les cares eren un poema entre els partidaris de l'acord, encara que sigui amb una pinça al nas, per a investir Mas. Només calia veure la rialla de l'Anna Gabriel, els ulls de Benet Salellas i comparar-los amb les cares de molts altres membres del secretariat o diputats darrere el faristol on David Fernàndez assegurava: "O Mas o març no era el terreny de joc de la CUP". Les dues posicions s'identificaven, però amb respecte entre elles. Al capdavall, en democràcia els vots es compten, no s'interpreten. Ha guanyat l'opció convençuda que JxSí no s'ha bellugat en res.Com a resum, dos cupaires que en acabar el conclave, conversaven amb El Nacional. "Amb la puresa no anem enlloc", admetia un "quarenton" dirigent de la CUP . "Amb Mas no anem enlloc", defensava un jovenet. Però el procés, amb certa recança, continua. No sabem fins quan.