El rei d'Espanya, Felip VI, ha participat aquest divendres a Gernika per primera vegada en un acte de reconeixement a les víctimes del franquisme. Però ha evitat tota condemna del brutal atac aeri perpetrat per l'aviació alemanya i italiana el 1937, les tropes aliades del colpista Francisco Franco a la guerra civil, que va reduir a runa i cendres la històrica població basca. Qui sí que ho ha fet ha estat l'impulsor del reconeixement, ni més ni menys que el president de la República Federal Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, que ha deixat en evidència el silenci de la monarquia i l'Estat espanyol davant els fets. I més, quan quan encara no fa quinze dies que es commemorava oficialment el cinquantenari de la mort de Franco en clau d'inici del període democràtic.
El gest d'Alemanya amb les víctimes de la Legió Cóndor, semblant a altres actes de petició de perdó i reparació per la barbàrie nazi a la Segona Guerra Mundial, ha arrossegat Felip VI, que ha participat en l'ofrena floral al cementiri de Zallo, a la vila basca. Ha estat una imatge històrica, atesa la presència dels dos caps d'Estat, el de la República Federal Alemanya i el del Regne d'Espanya, acompanyats pel lehendakari, Imanol Pradales. En l'acte, durant el qual funcionaris de l'ambaiaxada d'Alemanya a Espanya han dipositat una corona de flors en el mausoleu que recorda les víctimes, ha predominat la solemnitat, amb un emotiu minut de silenci dels assistents. Membres de la Societat Coral i la Banda de Txsitularis de Bilbao han interpretat Gernika, de Pablo Sorozabal. S'han sentit cinc repicades de la campana que hi ha al costat del templet de les víctimes. La campana prové de l'església de Sant Joan d'Ibarra, que va ser arrasada per les bombes feixistes.
Posteriorment, Steinmeier, a qui també acompanyava la seva esposa, Elke Bünder, i Felip VI han anat a l'emblemàtic Museu de la Pau de Gernika, on han conversat amb les nonagenàries Crucita Etxabe i María del Carmen Agirre, dues supervivents. Posteriorment, el president de la RFA ha pronunciat unes paraules de condemna a la responsabilitat històrica del seu país en els fets, assumint el que ha qualificat de "crim brutal". "No soc el primer alemany que ve aquí i ho fa al lloc, però crec que és bo per a les nostres relacions bilaterals que, per primera vegada, un president alemnya hi sigui personalment per reconèier la responsabilitat pels fets de llavors", ha dit. Steienmeier ha advocat per la pau i ha demanat que "defensem la democràcia, no només a Espanya, sinó a tot Europa". El rei d'Espanya no s'ha considerat al·ludit i pel gest del president alemany i ha evitat verbalitzar tota condemna dels fets.
Franco mai ho va reconèixer
Tampoc el dictador Francisco Franco hi va reconèixer mai cap vincle amb la brutal acció en suport del seu exèrcit de revoltats realitzat fa 88 anys per l'aviació nazi i feixista. Hi van descarregar milers de bombes i van fer centenars de morts, a més de destruir el 80% del casc urbà de l'emblemàtica vila foral, on hi ha el roure que simbolitza les llibertats basques. Alemanya ja va demanar perdó el 1997 amb una carta del llavors president, Roman Herzog.
El lehendakari Pradales va demanar fa uns dies que Espanya prengués nota de l'actitud d'Alemanya. El president del PNB, Aitor Esteban, ha lamentat que una monarquia "posada per Franco" no hagi demanat perdó per Gernika i ha lamentat que Felip VI hagi anat a la vila "com a mer acompanyant" i "sense aportar res". Als actes han participat representants del PNB, el PSE-EE, el PP i Sumar, a més de nombrosos membres de les institucions basques. EH Bildu, en canvi, ha rebutjat de ser-hi per l'assistència del monarca espanyol. També hi ha hagut protestes organitzades a Gernika per grups juvenils de l'esquerra abertzale.