El 2017, malgrat haver flirtejat amb les idees de l'extrema dreta, Els Republicans no van dubtar: ja eliminats, a la segona volta, van demanar el vot pel liberal Emmanuel Macron, sorgit del Partit Socialista, que s’enfrontava a Marine Le Pen. Tampoc no va tenir dubtes Angela Merkel el 2020. L’excancellera es va implicar de ple per evitar l’arribada dels ultres al poder. Per això, va permetre un govern d’esquerres en minoria al land de Turíngia, liderat per l’esquerra radical. En tots dos llocs anava abans barrar-los el pas que els interessos partidistes propis. A diferència del que va passar a Castella i Lleó, on la dreta tradicional no va dubtar a ficar els ultres a les institucions a canvi de mantenir-se en el poder.

Aquesta és justament la gran missió d’Alberto Núñez Feijóo: tornar el Partit Popular a les coordenades europees de les quals s’ha allunyat. Durant les últimes setmanes, i especialment en el congrés d’aquest cap de setmana a Madrid, s’ha centrat sobretot a marcar distàncies amb Vox. “Guardin-se els seus carnets de demòcrates, de gent del comú, d’espanyols i de patriotes”, els deia aquest dissabte després de ser proclamat president del PP. El gallec sempre ha fet gala que els d’Abascal no s’han menjat res a Galícia, com tampoc no ho ha fet Ciutadans. Però la realitat espanyola és una altra i molts governs autonòmics i municipals estan lligats de peus i mans per Santiago Abascal, no només el de la Junta de Castella i Lleó (que encara es podria revertir i no es farà).

És simptomàtic analitzar qui hi havia i sobretot qui no a Sevilla aquest cap de setmana. No hi era el polonès Donald Tusk, president del Partit Popular Europeu, que va ser molt crític amb el pacte de Valladolid, que va titllar de “trista notícia” i “capitulació”. Génova va descartar des de l’inici la seva presència personal i va acabar parlant per sorpresa, després de la pressió, a través d’un curt vídeo protocol·lari enregistrat prèviament. Tampoc no hi va assistir la presidenta del Parlament Europeu, la maltesa Roberta Metsola, malgrat que sí que apareixia al programa del congrés. A última hora, sense previ avís del PP, va preferir anar a Ucraïna que a Sevilla. Encara menys hi era la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que en canvi sí que ha vingut diversos cops a Madrid per trobar-se amb Pedro Sánchez. Només han vingut segones espases: Manfred Weber (president del PPE al Parlament Europeu) i Margaritis Schinas (un dels vuit vicepresidents de la Comissió Europea, casat amb una asturiana).

Durant el congrés, Feijóo ha reiterat que busca les “majories absolutes” de José María Aznar i Mariano Rajoy –i les seves quatre de Galícia– i fer del Partit Popular “la casa gran del centredreta espanyol”. Això passa per fer tornar a les files populars aquells que un dia se’n van escindir per a formar –i per a votar– Vox. Un objectiu que també va plantejar Aznar divendres a Sevilla, en una participació telemàtica per positiu de covid. L’expresident del govern espanyol va fer una crida a “eixamplar” la base i sumar-hi tots els qui n’han marxat: “Res valuós es fa si no som capaços que tots els que estan al nostre projecte i els qui volen sumar-s’hi, centrats en la llibertat, trobin el seu acomodament”.

La primera prova de foc per a Feijóo serà justament Andalusia, on a finals d’aquest any acaba la legislatura. Després del que va passar a Castella i Lleó, els rumors d’avançament electoral, que sortien principalment del Palau de San Telmo, han desaparegut. No debades s’hauran d’enfrontar a les urnes a un dels actius més cotitzats de Vox, la portaveu parlamentària Macarena Olona. No és casual que el gallec hagi optat per Elías Bendodo, mà dreta del president Juanma Moreno, com a número 3 de Génova.

Ayuso atenta

Malgrat la imatge d’unanimitat que es vol projectar, Alberto Núñez Feijóo és conscient d’una cosa: no controla Isabel Díaz Ayuso ni el que pugui fer en el futur. Ja s’ha carregat un president del partit, Pablo Casado, que a Sevilla s’ha acomiadat per la porta del darrere, admetent frustració i un “sentiment d’injustícia”. I tot a partir d’una historieta de suposats espies de sèrie B de la qual ningú ja se’n recorda. I la presidenta de la Comunitat de Madrid ja va advertir Feijóo, fa un parell de setmanes, que tindrà “poco aguante” per a “ximpleries” i “imposicions”. Al congrés de Sevilla també li ha llançat un altre avís a navegants: “No ens hem reunit aquí per a guanyar congressos, sinó per a guanyar eleccions”. Sempre vigilant, en qualsevol moment pot tornar a atacar. El bany de masses de la militància ja se l’ha tornat a donar, com fa mig any a València.

Menys bel·ligerant amb Catalunya?

La gran incògnita és quin perfil adoptarà en relació amb Catalunya. Durant les últimes setmanes, i també durant el congrés, ha mantingut un perfil baix. Només hi ha fet referència aquest dissabte, per a recordar que la sobirania i la integritat territorial "no es negocien amb ningú". Per la resta, però, sense trepitjar ulls de poll. De fet, ha evitat polemitzar amb la qüestió de la llengua, insistint que totes s'han de respectar i que "no s'han de combatre". Caldrà estar atents a l'evolució discursiva.