Pedro Sánchez no hauria arribat a ser president d’Espanya si no fos per l’independentisme i de l’independentisme depèn el seu futur. I això és així encara que als barons socialistes se’ls regiri l’estómac només de pensar-hi.

Amb Pere Aragonès al volant del Palau de la Generalitat la via unilateral ha entrat en hibernació. ERC la considera per ara inviable i indesitjable i es dóna dos anys per provar d’arrossegar l’Estat a moure’s amb el referèndum. El cert, però, és que al llarg dels últims tres anys, els republicans han pagat per avançat les factures a Pedro Sánchez.

 

La primera, la moció de censura, va ser de franc. Fer fora el PP de Rajoy de la Moncloa s’ho valia. Començava l'estiu de 2018, Sánchez i Torra s'estrenaven com a presidents i el govern del PSOE obria una etapa de gestos i bones intencions. Va ser l’època del consell de ministres a Barcelona i la Declaració de Pedralbes, on Moncloa assumia l’existència d’un conflicte polític i abandonava el concepte de crisi de convivència. La necessitat de trobar aliats pels pressupostos va dur Sánchez a plantejar-se acceptar la figura d’un relator. Al final, el líder del PSOE va quedar atrapat entre l’espasa i la paret, els independentistes el van deixar plantat i la dreta va llançar-se a carrer amb la primera manifestació de Colón. Pocs dies després, Sánchez convocava eleccions amb l’esperança de desempallegar-se de la dependència independentista a través del salvavides de Cs. Hi va posar cos i ànima, endurint el to al més pur estil Rivera.

L'operació va ser un fracàs i es va acabar rendint a l'evidència després de repetir eleccions: l’única sortida passava per tornar als braços dels independentistes. ERC s’hi va posar bé. I van tornar les promeses de Sánchez. Investidura a canvi d'una taula de diàleg que va començar a morir el mateix dia que va néixer. ERC tornava a pagar per avançat i ni de lluny s’ho ha cobrat. I malgrat tot, ara fa uns mesos, els republicans tornaven a donar un vot de confiança a Sánchez, salvant-li els pressupostos amb una nova col·lecció de promeses pendents. A Sánchez li queden dos anys de mandat i segueix necessitant l’independentisme. ERC s'hi torna a posar bé. Tornen els gestos i les paraules amables. El risc pel tàndem Junqueras-Aragonès, per l’independentisme, és que Sánchez pretengui compensar les factures pendents amb un indult parcial que tapa forats però que no resol l'arrel del problema. La hipoteca venç el 2023. L'independentisme haurà de decidir llavors si desnona o renova el contracte. Els desokupa de Colón esperen a la porta.