Els tres darrers expresidents del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, han volgut mostrar suport a la seva homòloga en l’actualitat, Carme Forcadell, davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional (TC) acabés inhabilitant-la en el càrrec. En el cas que això es produís, tots tres reclamen la necessitat d’una resposta “democràtica i contundent” i afirmen que ells haurien actuat idènticament que la presidenta de la Cambra catalana.

El que va ser president del Parlament entre 1999 i 2003, Joan Rigol, creu que “no inhabilitaran Forcadell per prudència, no perquè els faltin ganes”. Rigol considera que "la inhabilitació d'un tribunal significaria l'habilitació per part del poble de Catalunya".

“Són els diputats els que voten incloure la resolució com a punt del dia del Ple, per tant, Carme Forcadell va actuar correctament”, ha expressat Benach. L’expresident republicà aposta per “continuar amb el que està previst”, és a dir, complir els 18 mesos estipulats en el full de ruta, tramitar les tres lleis de desconnexió, aprovar dels pressupostos i, conseqüentment, superar la qüestió de confiança.

Per la seva banda, De Gispert assegura que “des de l’Estat busquen deixar tocada la persona que representa la màxima autoritat de Catalunya”. La precursora de Forcadell manifesta que no hi ha cap base jurídica que pugui portar a la inhabilitació per la tramitació de les conclusions de la comissió del procés constituent, i recorda, com en el cas d'Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, que es tracta d'un procés judicial polític contra la principal institució del país.

La resposta davant "els atacs sistemàtics de l'Estat"

Tots tres assumeixen que "els atacs sistemàtics" de l'Estat contra les institucions catalanes s'intensificaran durant els propers mesos i esperonen els polítics catalans a seguir amb la feina que estan desenvolupant al Govern i al Parlament. L'aprovació de les tres lleis de desconnexió representarà, en aquest sentit, el "xoc" frontal amb la legislació espanyola, però estan convençuts que hi ha mecanismes parlamentaris per arribar a aquest punt. 

Segons els expresidents de la cambra, Forcadell i els grups parlamentaris podran actuar amb aquestes tres lleis de la mateixa manera que ho van fer amb les conclusions de la comissió del procés constituent. És a dir, la Mesa del Parlament podria no incloure en l'ordre del dia del Ple la discussió de les proposicions de llei i serien dos grups parlamentaris (JxSí i la CUP) els que demanarien una ampliació de l'ordre del dia per aprovar-les.