L'espionatge amb el programari Pegasus a polítics, activistes, periodistes i advocats de l'Estat espanyol és "totalment desproporcionat" i vulnera els drets fonamentals dels afectats, del seu entorn i de la dissidència social i política. Així ho han assegurat aquest divendres diversos advocats especialistes en drets humans al Parlament. Àlex Solà i Laia Serra, de la comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, i Sònia Olivella i Cèlia Carbonell, del centre per la defensa dels drets humans Irídia, han criticat també la falta d'un control judicial i extern més efectiu sobre aquest tipus d'espionatge i la falta de control posterior i de transparència per part de l'estat.
En una doble compareixença a la comissió d'investigació del Catalangate, els quatre lletrats han assenyalat que la legislació espanyola garanteix molt poc els drets humans en aquest aspecte i, a més, fins i tot aquest espionatge hauria pogut vulnerar la mateixa legislació espanyola, a més dels tractats internacionals.
El CNI no pot espiar delictes
L'advocat Àlex Solà ha explicat que la confidencialitat entre advocat i client no és un privilegi de l'advocat, sinó un dret civil de l'investigat i la garantia del seu dret de defensa. En cap cas es pot vulnerar, i la llei només preveu l'excepció en el cas que un advocat i un terrorista estiguin parlant de possibles nous atemptats. Per això, ha recordat que la confiança entre client i advocat és clau i la jurisprudència europea estableix que l'investigat no pot tenir cap sospita que la seva conversa pot ser gravada. Solà ha afegit que aquesta garantia només es pot vulnerar si hi ha una legislació clara, si hi ha una autorització judicial prèvia i si l'espionatge està clarament justificat i és proporcional.
Solà també ha recordat que el CNI no pot investigar delictes, sinó que fa investigacions prospectives d'altres tipus per preservar la seguretat nacional. En aquest sentit, ha dit que tot i que un magistrat del Tribunal Suprem autoritzés l'espionatge del CNI a independentistes catalans, no estava emmarcat en un procediment judicial. En resposta a preguntes dels diputats ha assegurat que en cap cas estaria justificat que el CNI espiés les converses d'un advocat amb el seu client. També considera que el CNI només pot espiar si hi ha la intervenció d'una potència estrangera, però no pas si hi ha dissidència política o social interna. A banda, ha criticat que sigui només el director del CNI qui ordeni aquest espionatge i un sol magistrat del Suprem qui l'autoritzi, sense cap altra supervisió externa.
"Carta blanca dels serveis secrets per espiar a ciutadans"
Per la seva banda, Sònia Olivella, ha criticat que en nom de la suposada seguretat nacional es doni "carta blanca" als serveis secrets per espiar a ciutadans. En tot cas, veu Pegasus com un sistema poc proporcional per investigar delictes. Laia Serra ha centrat el focus a denunciar que aquest espionatge es va fer mitjançant eines tecnològiques d'empreses privades, amb seu fora d'Europa, que han tingut accés a la vida privada de desenes de persones. Per això, ha lamentat que els estats de la Unió Europea no tinguin un sistema "prou robust" per afrontar aquest tipus de situacions, ja que tenen un "marc legal insuficient". La lletrada ha reclamat que es faci una anàlisi qualitativa de la legislació espanyola i europea per tal de millorar la protecció de la intimitat.
Per últim, Cèlia Carbonell, ha dit que, segons els estàndards internacionals cap dels espiats pel CNI ho hauria d'haver estat. Amb tot, considera "escandalós" que públicament no se sàpiga res més de l'espionatge des que el va fer públic Citizenlab fa més d'un any.
Plantada de Rajoy i Sáenz de Santamaría
En la sessió d'aquest divendres també estaven citats a comparèixer l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta del mateix executiu Soraya Sáenz de Santamaría i els exdelegats del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i Eugènia Gay. Tots excepte Millo han excusat la seva presència. ERC, JxCat i CUP han lamentat l'absència, com sol ser habitual en els càrrecs del govern espanyol i han decidit que se'ls tornarà a citar amb l'advertiment que de no fer-ho seran denunciats a la fiscalia. El diputat d'ERC Jordi Orobitg ha sol·licitat al Parlament que, si els citats no compareixen quan se'ls torni a cridar, es doni trasllat a la Fiscalia perquè exerceixi les accions legals corresponents, com preveu el Reglament.
Aquesta situació també es va donar amb la incompareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la vicepresidenta Yolanda Díaz i altres ministres citats a declarar, una plantada de la qual el Parlament va donar trasllat a la Fiscalia.