La tercera jornada del judici al fiscal general del Suprem ha arrencat amb dos testimonis relacionats amb el PSOE de Madrid. Han declarat Juan Lobato (que va ser secretari general dels socialistes madrilenys fins al novembre del 2024) i Pilar Sánchez Acera (que actualment és la número dos del PSOE de Madrid). L’interès de la investigació en tots dos va sorgir quan va saber-se que Lobato havia acudit a un notari per deixar constància dels missatges que es va intercanviar el dijous 14 de març del 2024 al matí amb Sánchez Acera, que en aquell moment era la mà dreta d’Óscar López (que era el cap de gabinet de Pedro Sánchez). Ella li va enviar una captura de pantalla del correu de l’advocat d’Alberto González Amador convidant-lo a fer-la servir durant la sessió de control a l’Assemblea de Madrid: “Es pot treure, treu-l'hi a la pregunta. La imatge amb la carta és potent”, li va proposar. Tanmateix, ell va desconfiar de la procedència del document: “Però s’ha publicat en algun lloc, aquesta carta? No té data. La carta com la tenim?”.
I l’interrogatori d’avui ha abordat aquests dubtes. “Volia vostè utilitzar-lo, però no podia utilitzar-lo per potencials responsabilitats legals?”, li ha preguntat la defensa de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. “Jo volia utilitzar-lo si és un document que té un origen legítim, és clar, perquè el debat polític d’aquell dia se centra en si ha mentit o no la presidenta”, ha justificat. “La informació que revelava la mentida de la presidenta de la Comunitat de Madrid evidentment tenia rellevància política”, ha recalcat en un altre moment. “Per què li preocupava el document?”, ha insistit Gabriel Rodríguez-Ramos. “Perquè no tenia clar el seu origen”, ha contestat ell. El novembre de l’any passat, després d’acudir al notari, el jutge Ángel Hurtado el va citar com a testimoni durant la instrucció i ell va acabar dimitint com a líder del PSOE de Madrid
“Jo no puc dir que tingués sospites, jo el que tenia és prudència”
En un altre moment, l’advocat ha posat èmfasi en els dubtes que va expressar Juan Lobato en aquell moment per WhatsApp: “La necessito dient d’on la trec perquè si no, sembla que me l’ha donat la Fiscalia”. “Va creure vostè que això venia de la Fiscalia?”, li ha preguntat el lletrat. “El que jo cregui o no cregui…”, ha replicat Lobato amb reticències. “Sí, és interessant. Vostè tenia en aquell moment molta més informació que qualsevol de nosaltres i molta més experiència i molta més relació amb totes les persones i amb tota aquesta dinàmica de comunicació política. Llavors, sí que és important”, ha argumentat Gabriel Rodríguez-Ramos. I Lobato ha acabat contestant: “No és que jo cregués. Jo, per criteri de prudència, a més com a tècnic d’Hisenda de l’Estat, penso que aquest és un document que si no està certificat l’origen, és millor no utilitzar”.
En la mateixa línia, els interrogatoris de la Fiscalia i de la defensa d’Álvaro García Ortiz també han centrat les seves preguntes en aquesta direcció. “Vostè té especials sospites o presumpcions que aquest correu electrònic hagi estat filtrat per part de la Fiscalia?”, li ha preguntat el fiscal. “Si és que jo no puc dir que tingués sospites, jo el que tenia era prudència, perquè, després d’alguns anys en política, jo sé interpretar el que pot suposar una cosa o una altra. I jo en aquest cas veia que no era prudent aquesta via d’actuació”, ha replicat Juan Lobato. “Prudència perquè si això ho faig públic jo, es podrà interpretar això”, ha insistit.
“No recordo fer una disquisició sobre si 'de', 'amb' o 'cap a' la Fiscalia”
I un altre interrogant que li ha plantejat el fiscal: “Vostè diu que sembla que li ha donat la Fiscalia perquè creu que li ha donat la Fiscalia o perquè estem en presència d’un correu electrònic en el qual una de les parts és la Fiscalia?”. “Perquè crec que, pel que fa a imatge pública, pot semblar que a mi m’ha arribat per aquesta via”, ha aclarit. “Si jo surto el primer a tot Espanya amb aquest document, la gent dirà ‘D’on l’ha tret?’. I alguns mitjans i analistes podien dir ‘Pot venir de la Fiscalia’. I jo crec que això no tenia sentit que passés”.
Prèviament, Juan Antonio Frago, l’advocat de l’Associació Professional i Independent de Fiscals, havia apuntat en aquesta via: “No pretenc entrar en un debat terminològic ni filològic, però potser hauria estat més precís parlar del correu amb la Fiscalia o del correu sobre la Fiscalia, perquè la preposició de denota possessió, que una cosa és d’algú”. “Vostè parla del mail de la Fiscalia perquè aquest correu el tenia la Fiscalia i els arriba a vostès a través de la Fiscalia, la qual cosa confirmaria la sospita que havia tingut quinze minuts abans?”, li ha preguntat. I Juan Lobato ha negat que arribés a aquesta conclusió: “No crec que vingués per aquesta reflexió. O sigui, vaig posar de la Fiscalia perquè és el correu que arriba a la Fiscalia, però no recordo fer una disquisició sobre si de, amb o cap a”.
Pilar Sánchez Acera reitera que va rebre la captura de pantalla de la premsa i no de la Fiscalia
A continuació, ha estat el torn de Pilar Sánchez Acera, que ha dit que no conserva els missatges de WhatsApp del dia dels fets perquè va canviar de mòbil quan Óscar López va ser cessat com a director de gabinet i va ser nomenat ministre de Transformació Digital. Ella el va acompanyar com a assessora. Preguntada per l’origen de la captura de pantalla que va rebre, ha negat que li filtrés la Fiscalia i ha assegurat que procedia de la premsa:
— A mi em ve d’un mitjà de comunicació.
— De quin?
— Doncs és el que no puc recordar.
— No pot recordar. Els mitjans de comunicació no tenen WhatsApp, els periodistes sí. Quin periodista?
— Bé, no puc recordar de quin mitjà era el periodista que em fa aquest enviament.
Així mateix, Pilar Sánchez Acera ha afirmat categòricament que no va rebre el “correu que està sent objecte d’investigació”. “En cap moment rebo, ni tinc en el meu poder, el correu del 2 de febrer”, ha subratllat. “Rebo una imatge d’un document diferent”, ha puntualitzat. I ho ha justificat: “En el correu, hi ha una persona que envia, un destinatari, una disposició del correu totalment diferent, hi ha una data… El que jo rebo no té ni qui envia, ni destinatari, la disposició és diferent, no té data i no té un peu de firma d’un despatx d’advocats”. “Jo no rebo el famós correu del 2 de febrer, no és ni un correu, ni posa 2 de febrer”, ha recalcat.
Sobre la seva conversa amb Juan Lobato, ha defensat que la proposta que li va fer perquè utilitzés el document a la sessió de control de l’Assemblea de Madrid és “perfectament comprensible” en la “relació de confiança” que tenien: “El que vam anar evidenciant és que la presidenta havia torçat aquella veritat. I jo crec que el senyor Lobato, en seu parlamentària, té l’obligació, representant els ciutadans, de dir a la presidenta de la Comunitat de Madrid que ha mentit”.